22/06/2026
Aquest és el reportatge complet de la II Trobada Internacional de Gegants de Matadepera (1992), amb tots els actes, els parlaments íntegres i gairebé tots els gegants participants. El vídeo està dividit en capítols, perquè pugueu accedir fàcilment a cadascun dels actes.
Si preferiu una visualització més àgil, en el mateix canal "Temps Fugit" de YouTube, també teniu disponible la Versió resumida (42 minuts), amb una selecció dels actes i moments més destacats.
L'any 1992, Matadepera va viure un dels esdeveniments més extraordinaris de la seva història i del món geganter. Coincidint amb la seva designació com a VIII Ciutat Gegantera de Catalunya, els Amics dels Gegants de Matadepera, encapçalats per Manel Carrera Arguindegui i amb la implicació de centenars de voluntaris i de tot un poble bolcat en l'organització, van fer possible una celebració sense precedents.
Durant tres dies, del 17 al 19 de juliol de 1992, Matadepera es va convertir en la capital mundial dels gegants. En una població que aleshores no arribava als 5.000 habitants, es calcula que prop de 70.000 visitants procedents de Catalunya, de la resta de l'Estat i de nombrosos països d'arreu del món van passar per la vila per participar o presenciar la Segona Trobada Internacional de Gegants.
L'esdeveniment representava la consolidació definitiva d'una iniciativa pionera que ja havia marcat un abans i un després una dècada abans. Si la Primera Trobada Internacional de Gegants de Matadepera, celebrada el 1982, va contribuir decisivament a la revitalització del moviment geganter, reunint 412 gegants de Catalunya, de la resta de l'Estat i de diversos països estrangers, la segona edició va portar aquell impuls a la seva màxima expressió i va establir una fita històrica encara vigent.
En un any especialment simbòlic per a Catalunya, que es preparava per esdevenir centre d'atenció mundial amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Matadepera es va avançar, demostrant la seva extraordinària capacitat d'acollida. Durant tres jornades intenses es van succeir cercaviles, trobades, actes institucionals, activitats populars i moments de convivència entre delegacions arribades de diversos punts del país i del món.
La participació va assolir unes xifres mai vistes fins aleshores: un total de 657 gegants es van reunir a Matadepera. Prop de 400 provenien de Catalunya, uns 150 de diferents indrets de l'Estat espanyol i més d'un centenar arribaven de països com Portugal, França, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Àustria, Itàlia i el Japó.
Més de 7.000 persones entre geganters, portadors, músics i acompanyants van formar part activa d'una celebració que va convertir Matadepera en el punt de trobada més important que mai havia viscut el món geganter.
El moment culminant de la trobada va arribar a la gran esplanada habilitada a la riera de Matadepera, amb la Mola com a teló de fons. Allà, centenars de figures arribades d'arreu van protagonitzar una imatge que ha quedat gravada per sempre en la memòria col·lectiva: la plantada de 657 gegants i la ballada conjunta al so del Gegant del Pi, en una demostració de cultura popular irrepetible.
L'acte va comptar també amb la presència de nombroses personalitats representatives dels àmbits polític, cultural i social del país, entre elles, el llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
La magnitud de la convocatòria va ser reconeguda oficialment pel Guinness World Records, que va registrar l'esdeveniment amb la denominació:
"The Largest Gathering of Giants" (La major trobada de gegants del món).
Aquest documental recupera i preserva el testimoni audiovisual d'aquells tres dies excepcionals: les cercaviles, les trobades, els actes institucionals, els preparatius, els protagonistes i l'ambient d'una celebració que va convertir una petita població del Vallès en l'epicentre mundial de la cultura gegantera.
Aquest vídeo es publica amb la voluntat de preservar aquest document històric i facilitar-ne la consulta tant als participants com a totes les persones interessades en la història del món geganter.
Et convido a veure aquest complet reportatge, on potser hi retrobar...
