Palmesopyr

NOVETATS A ULLASTRET

Els arqueòlegs han descobert nou jaciments inèdits a cavall del Baix i l'Alt Empordà que per primer cop han permès ampliar l'extensió de la ciutat ibèrica d'Ullastret fora muralles, una informació recollida per diversos mitjans catalans. Els jaciments s'estenen entre el neolític i l'època moderna, però de tots ells en destaquen dos. Datats entre els segles VI i III aC, estan situats a tocar d'Ullastret en un sector on fins ara no s'havia trobat ocupació humana. La troballa evidencia l'existència d'un barri fora del recinte fortificat, que podria ocupar fins a 5 hectàrees. De retruc, segons explica l'arqueòleg d'Ullastret Gabriel de Prado, això també canvia la idea del paisatge de la zona que es tenia fins ara, perquè l'antic estany que envoltava la ciutat és més petit del que es creia.

Els jaciments inèdits s'han descobert durant les obres de modernització dels sistemes de regadiu de les comunitats de la presa de Colomers i el rec del Molí de Pals. Els treballs, que suposen una inversió de 43 milions d'euros (MEUR) els executa el Ministeri d'Agricultura. Abasten més de 50 quilòmetres de canalitzacions; sobretot, al Baix Empordà, però també toquen part de l'Alt.

Durant l'obra, i a mesura que els operaris anaven foradant el terreny on havien d'anar les canalitzacions, s'han estudiat fins a dotze jaciments arqueològics. D'aquests, tres ja es coneixien. Però els altres nou han aflorat per primera vegada. Són restes diverses, que cronològicament s'estenen entre el neolític i l'època moderna.

De tots aquests jaciments inèdits, però, n'hi ha dos que en destaquen especialment. S'han localitzat a la zona de Les Riberes, a tocar de l'antiga ciutat ibèrica d'Ullastret. El primer és un fons de cabana complet de l'edat del ferro (aproximadament, del 550 aC). De fet, aquesta és la primera vegada que una estructura d'aquest tipus es documenta íntegrament al voltant d'Ullastret, perquè les construccions ibèriques posteriors solien arrasar-los.

A tocar d'aquest fons de cabana, també s'han documentat restes d'habitatges i estructures d'època ibèrica. En aquest cas, daten dels segles IV i III aC.

Aquestes troballes són significatives, perquè s'han localitzat en un sector on, fins ara, els arqueòlegs creien que no hi havia hagut mai ocupació humana. I aquesta finestra al passat, de retruc, obliga a revisar tot l'entorn de l'antiga ciutat ibèrica d'Ullastret, perquè confirma l'existència d'un autèntic barri més enllà del recinte fortificat (que formaven els nuclis ja coneguts del Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac).

L'arqueòleg responsable d'Ullastret, Gabriel de Prado, subratlla que aquest barri fora muralles podria tenir una extensió "d'entre 2 i 5 hectàrees". És a dir, que era un nucli important de població en època dels ibers. "Hem de tenir en compte que el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac sumen 15 hectàrees i que a l'interior de la ciutat hi vivien unes 6.000 persones", explica de Prado, per posar-ho en relació amb el recinte fortificat.

L'antic estany, més petit

De retruc, la descoberta d'aquestes restes també fa necessari redefinir l'extensió de l'antic estany que durant segles va ocupar part de la planúria d'aquesta zona del Baix Empordà. Quan es va dessecar, durant el segle XIX, ocupava unes 200 hectàrees.

"Els estudis ja apuntaven que durant l'època ibèrica l'estany seria menor, i que ocuparia entre unes 100 i 150 hectàrees", ha precisat l'arqueòleg responsable d'Ullastret. "Però la descoberta d'aquests dos jaciments canvia el paradigma, perquè allà on ens pensàvem que hi havia aigua, ara hem descobert estructures d'hàbitat; per tant, això redueix de manera notable les dimensions de l'estany", ha subratllat Gabriel de Prado.

De moment, encara és aviat per saber quan ocupava realment la làmina d'aigua. Però Gabriel de Prado explica que, des d'Ullastret, la seva hipòtesi i inicial és que aquest estany, tot i ser més petit, estaria connectat amb el mar (cosa que facilitava les activitats comercials i portuàries de la ciutat ibèrica). "Per tant, estaríem parlant d'una connexió lacustre-marítima, amb un rol important relacionat amb el comerç", ha conclòs.

Del neolític a l'edat mitjana

En paral·lel als dos jaciments trobats al voltant d'Ullastret, els altres set que són inèdits han permès aportar "una visió més completa de l'ocupació del territori al llarg dels segles", segons ha subratllat la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Mònica Borrell. Perquè abasten un ventall cronològic que s'estén des del neolític fins a l'època moderna. "I apart d'enriquir la visió patrimonial i arqueològica de la zona, això també obre noves línies de recerca", ha afegit Borrell.

En concret, al nord del nucli de Llabià s'hi ha trobat un espai funerari i d'hàbitat altmedieval que es podria correspondre al voltant d'una església documentada històricament. Però com que es va traslladar a mitjans del segle XIV, la ubicació original fins ara se'n desconeixia.

A la Tallada d'Empordà, d'altra banda, s'hi han trobat quatre jaciments que documenten una presència humana continuada al territori que s'estén des del neolític final (aproximadament fa 4.500 anys) fins a l'edat moderna. A Bellcaire d'Empordà, en destaca un gran sitjar altmedieval destinat a emmagatzemar cereals i dos forns de calç del segle XVII. I finalment, les intervencions també han permès localitzar i excavar dues noves àrees al voltant de la ciutat romana d'Empúries.

Tant l'arqueòleg d'Ullastret com la directora del MAC també han subratllat que les obres de modernització de regadius han estat "un autèntic exemple d'arqueologia preventiva". Perquè la bona coordinació entre les administracions, les comunitats de regants i els arqueòlegs ha permès fer aflorar tots aquests nous vestigis del passat.

"Si tot es fa de manera coordinada, a més d'una oportunitat per protegir el patrimoni, això també permet descobrir nous jaciments", ha dit al seu torn el responsable de QARK Arqueologia, Leandro Sánchez. Aquesta empresa és qui porta a terme el control arqueològic de les obres de modernització de regadius, i qui s'ha encarregat de documentar els dotze jaciments.

No miris al cel !. Aquest és el títol de la pel.lícula d'en Leonardo DiCaprio on els USA es carreguen tot sentit de critica contra l'estat inclús en la ciència. L'administració Trump sembla haver-se inspirat en el film amb la proposta de canvis en el procés de revisió de subvencions federals. Efectivament, l'Oficina de Gestió i Pressupost d'USA (OMB) proposa una revisió radicals de les normes que regeixen totes les subvencions federals. Tal com estan redactades les regulacions, donaria peu als polítics el poder de veto sobre la revisió per parells !!! (el peer-review), que és el procés que dona la garantia que el que es publica és ciència. Aquesta norma permetrà al govern revocar subvencions en actiu, prohibiria el finançament federal a branques senceres de la ciència i restringiria la capacitat dels investigadors de publicar els seus treballs i/o assistir a conferències científiques.

La Unió de Geofísics Americana (l'AGU) està en peu de guerra. El president de l'AGU, Brandon Jones, insta la comunitat científica a enviar comentaris a través del Centre d'Acció de l'AGU totes les respostes a l'OMB. A més, l'AGU està preparant la seva pròpia resposta oficial per presentar-la a l'OMB i recopilant els impactes negatius de la norma per crear un document que compartirà amb les oficines del Congrés.

Us animem a contactar directamentl'AGU per fer-los saber que això us preocupa:

https://agu.quorum.us/campaign/163877/?mkt_tok=OTg3LUlHVC01NzIAAAGijoOilEJSGibTkvkfqGGnChPQ5F4EbZboafvcC1J1iV7inm5aXsZkN7BpIUUqBNgUrRELZjkOuUIuuuHqkzlqxEdUHSZ3BjUSYIembwrtLg

EXPORTACIÓ DE TERRISSA DES DE LA SEU MEDIEVAL

Dos forns de terrissa localitzats el 2024 al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d'Urgell apunten que la ciutat era un centre productor i exportador de ceràmica cap a la resta del Pirineu entre els segles XVI i XVII. La troballa, totalment inesperada segons apunten els arqueòlegs, és la més rellevant de les set campanyes d'excavació que s'hi han dut a terme des del 2020 i situa la ciutat en un lloc destacat en la història ceràmica pirinenca d'època moderna. Coincidint amb la campanya arqueològica d'enguany, el jaciment s'obre al públic els dissabtes de juny amb visites teatralitzades pensades especialment per a famílies.

Els dos forns, localitzats durant excavacions dutes a terme l'estiu de 2024, funcionaven simultàniament i de manera complementària. Un servia per coure la ceràmica i l'altre per esmaltar-la. Al seu voltant s'hi han recuperat nombroses peces, principalment ceràmica d'ús quotidià com olles, plats i una llàntia. L'arqueòloga Carla Garrido, directora de l'excavació, ha explicat a l'ACN que tot i que normalment els estudis es centren en les ceràmiques a la blava catalana o les de Manises, "la ceràmica de cuina, la d'ús quotidià, és la que tenia més sortida" a nivell comercial.

El fet que els dos forns estiguessin junts i en funcionament paral·lel apunta a "una producció de terrissa a gran escala", molt probablement, relacionada amb exportació, nodrint la resta del territori pirinenc. Són, per ara, els únics forns d'aquest tipus i època localitzats arqueològicament al Pirineu, tot i que hi ha constància documental de la seva existència en altres indrets. Quant a la seva ubicació, al jaciment del Pati de les Monges, l'arqueòloga assegura que aquest era antigament un racó de la ciutat molt viu, que en marcava els límits i que agrupava altres gremis d'oficis, ja que també s'hi ha trobat abundant ferramenta en les darreres excavacions.

Font: https://www.radioseu.cat/noticies/dos-forns-de-terrissa-trobats-a-la-seu-durgell-revelen-que-la-ciutat-exportava-ceramica-a-ledat-moderna

Confirmen l'ocupació humana continuada al Parc Nacional d'Aigüestortes des de fa deu mil anys

Investigadors de la UAB han presentat una base de dades en accés obert que revela una ocupació humana continuada al Parc Nacional d’Aigüestortes des de fa deu mil anys, segons recullen mitjans de comunicació catalans. El treball, publicat a 'Archaeological Data', reuneix 124 datacions per carboni 14 de 45 jaciments diferents, situats per sobre dels 2.000 metres d’altitud. Segons el director del grup, Ermengol Gassiot, aquest recurs permet ordenar la seqüència cronològica de 380 jaciments arqueològics documentats a la zona i ofereix "una eina de replicabilitat científica sense precedents". La recerca també ha documentat les traces d’arquitectura més antigues dels Pirineus. A l’abric del Portarró, s’han trobat estructures amb base de pedra seca i fusta que daten de fa cinc mil anys.

Les dades confirmen, a més, una intensificació de l’activitat humana en moments determinats, com ara al final del neolític —coincidint amb l’època en què va viure l’home dels gels, l’Ötzi— i durant la tardo antiguitat.

Les dades permeten resseguir aquestes informacions i mostren un fet altament rellevant, ha dit Gassiot i ha explicat que "els jaciments de zones d’alta muntanya, que es troben en llocs inaccessibles i inhòspits, presenten molt sovint seqüències d’ocupació llargues". Molts altres jaciments on han fet petits sondejos també mostren que "van estar ocupats o habitats en diverses èpoques diferents."

Abrics amb presència humana per sobre dels 2.000 m de més de deu mil anys

A l'estudi detallen que tres dels jaciments excavats presenten datacions continuades de diversos milers d’anys: el més antic, amb una primera ocupació de fa deu mil anys, és l’Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres; seguit de la Cova del Sardo (1.780 m), amb ocupacions des de fa 7.500 anys, i l’Abric del Portarró (2.280 m), amb ocupacions des de fa 7.300 anys.

L’estudi assenyala que l’Abric de les Obagues de Ratera ha estat ocupat durant el mesolític, la transició del mesolític al neolític i tot el neolític, el calcolític, l’edat del bronze antic i mitjà, inicis de l’edat del ferro, l’alta edat mitjana (època visigòtica) i els segles XIX i XX. Guillem Salvador, coautor de la recerca ha assenyalat que "això és una seqüència temporal excepcional que molt pocs jaciments de Catalunya tenen."

L’excavació de l’abric confirma que molt poc després del darrer període glacial, en un context d’escalfament climàtic progressiu i en què encara existien petites glaceres de circ a la zona, petits grups de caçadors-recol·lectors ja freqüentaven les àrees alpines de la serralada.

Abric del Portarró; mostra d’arquitectura en pedra més antiga als Pirineus

L’anàlisi mostra que hi ha períodes en què s’intensifica de manera clara l’activitat humana en àrees d’alta muntanya, per exemple al final del neolític (fa entre 5.300 i 4.500 anys) i posteriorment a la tardo antiguitat i a inicis de l’època medieval. I aporta també la datació de les primeres traces d’arquitectura, que daten de la prehistòria, com per exemple a l’Abric del Portarró, on les excavacions arqueològiques han permès documentar construccions amb una base de pedra seca complementada amb fusta de fa 5.000 anys. Actualment, es tracta de la mostra d’arquitectura en pedra més antiga coneguda als Pirineus.

Més de vint anys de recerca del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM)

Aquesta iniciativa, liderada pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB, representa la primera sèrie sistemàtica de datacions absolutes feta pública sobre una àrea d’alta muntanya al Pirineu. L’estudi que han publicat amb la base de dades presenta i analitza les dades obtingudes, juntament amb els informes de laboratori, el detall del tipus de mostres datades, contexts i jaciments, així com el codi de les anàlisis fetes per poder replicar-les.

Aquesta anàlisi, resultat de vint anys de treball de camp, aporta informació clau per entendre com els grups de caçadors-recol·lectors van adaptar-se als canvis climàtics des del final del darrer període glacial. La base de dades publicada per la UAB redefineix el paper de l’alta muntanya, demostrant que ha estat un espai de presència humana continuada i recurrent al llarg de tot l’Holocè.

Durant aquest temps han registrat uns 380 enclavaments arqueològics. Comprenen murs; tancats de diferent mida i funcionalitat; possibles estructures d’habitatges; abrics que aprofiten acumulacions d’origen glacial de grans blocs de roca, molts d’ells amb estructures, com ara murs per a la distribució interior i per protegir l’entrada, i un petit conjunt de cercles de pedres que podrien representar monuments funeraris.

La base de dades publicada ara en accés obert contribueix a modificar el paradigma de les àrees d’alta muntanya com espais verges i mostra que la presència humana ha estat contínua i recurrent al llarg de l’holocè i en contexts de variabilitat climàtica. A més, permet sobreposar les traces d’activitat humana als canvis paleocològics que s’estan documentant actualment en aquest tipus de medis.

Novetat bibliogràfica: 'Le jour où je suis devenu archéologue', de Dominique Garcia

Ser arqueòleg és estudiar les diverses petjades deixades per antigues comunitats humanes per comprendre millor la seva història i organització, el seu entorn i la seva manera de vida. A l'arqueologia, disciplina popular, s'associen sovint els termes de «passió», de «fascinació», d'«enigma» o d'«exotisme». Però aquest testimoni pretén sobretot il·lustrar el que aquesta disciplina diu de nosaltres, de la nostra societat contemporània i dels reptes que hem d'afrontar en els àmbits mediambientals, econòmics, tecnològics, socials i polítics.

Per contribuir a analitzar el present i intentar aprehendre el futur, tornaré als meus passos, freqüentar diferents camps d'excavació i reobrir expedients científics: apuntar els “dies j” i els moments determinants, i així enfrontar-me al passat per intentar llegir en antigues traces una història en esdevenir. Des de la costa mediterrània fins a les fonts del Sena, aquesta itinerància ens portarà a coves ocupades pels primers humans, sobre una epiva antiga, prop d'un príncep celta, als carrers d'una ciutat gal·lesa i fins i tot als soterranis de Notre-Dame de París, explorats després del tràgic incendi. »

L'autor: President de l'Institut Nacional de Recerca Arqueològica Preventiva (Inrap), Dominique Garcia és arqueòleg i historiador, professor de les universitats. Condueix investigacions sobre el fenomen urbà i l'economia de les societats protohistòriques (Celtes, Gaulois, Ibers i Ligures). Ha codirigit L'Atlas archéologique de la France, La Protohistoire de la France (Hermann, 2018) i Une histoire des civilisations (La Découverte, 2018), i ha publicat Les Gaulois à l'œil nu (CNRS edicions, 2021) i La Fabrique de la France (Flammarion, 2021).

VISITES AL JACIMENT DEL PATI DE LES MONGES A LA SEU D'URGELL

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell organitza visites guiades per donar a conèixer la setena fase d’excavació del jaciment arqueològic del pati de les Monges

Des del passat dilluns 1 de juny i fins al dimarts 30 de juny, s’està portant a terme la 7a fase d’excavació al jaciment arqueològic del pati de les Monges, situat a l’antic convent del mateix nom, en ple centre històric de la Seu d’Urgell. Amb motiu d'aquests treballs, l’Ajuntament ha programat, a través de l’Espai Ermengol i Turisme Seu, un seguit de visites guiades per apropar a la ciutadania els secrets històrics que amaga aquest espai.

Detalls de les visites guiades
Les visites tindran lloc cada dissabte d’aquest mes de juny (dies 6, 13, 20 i 27) a les 19:00 hores. El punt de sortida serà la plaça de les Monges i l’activitat tindrà una durada aproximada d’una hora. El preu és de 4,50 € per persona i, per poder-hi assistir, cal fer una inscripció prèvia a través del web https://agenda.laseu.cat/espaiermengol/

Mitjançant aquest recorregut, els assistents podran conèixer de primera mà les estructures recuperades en aquest jaciment, on s’han identificat tres grans fases d’ocupació històrica:
• Fase baixmedieval: Segles XIII-XV.
• Fase moderna: Segles XVI-XVII-XVIII.
• Fase contemporània: Segle XIX.

Objectius de la campanya d’enguany
Enguany, els treballs arqueològics es concentren principalment en les àrees obertes al voltant dels forns terrissaires documentats en campanyes anteriors. L’objectiu és aprofundir en el coneixement d’aquest sector productiu, identificant els espais associats a l’artesania, comprenent el funcionament i la cronologia dels forns, i determinant el seu període d’ús i relació amb les estructures del voltant.
Al mateix temps, l’excavació d’aquest any permetrà continuar investigant les fases medievals del jaciment. Atès que les campanyes anteriors ja van apuntar l’existència de nivells dels segles XIII i XIV sota l’espai central actual, enguany es vol definir millor el traçat urbanístic medieval d’aquest sector de la Seu d’Urgell. L’estudi dels nous murs, espais de circulació o possibles carrers que puguin aparèixer ajudarà a entendre l’organització i evolució d’aquesta àrea al llarg del temps.

Aquesta nova campanya esdevé una oportunitat magnífica per continuar ampliant el coneixement sobre la història de la ciutat gràcies a un jaciment que, any rere any, aporta noves dades sobre l’evolució urbana i les activitats artesanals històriques.

Més informació i contacte:
• Correu electrònic: [email protected]
• Inscripcions: https://agenda.laseu.cat/espaiermengol/
• Informació de campanyes anteriors: Els ciutadans interessats a consultar els detalls de les excavacions d’altres anys poden fer-ho a través del següent enllaç: https://espaiermengol.cat/col-leccio/jaciment-del-pati-de-les-monges/

'Cocinando los orígenes'

El diari BonDia d'Andorra es feia ressò aquesta setmana, amb una entrevista a Gerard Remolins, del llibre 'Cocinando los orígenes', cuinat per ReGiraRocs en col·laboració amb el CSIC.

Per si us la vau perdre, us deixem aquí l'inici i l'enllaç a l'entrevista sencera.

‘Cocinando los orígenes: un viaje por las recetas que dieron forma al universo’ és una de les aventures recents de Gerard Remolins (en companyia), un llibre per intentar explicar allò de qui som, d’on venim…

Visca la divulgació científica.
Oi que sí? N’estem compromesos. Aquest és un llibre fet entre el CSIC i ReGiraRocs, on apleguem un astrofísic, Enrique Pérez; una bioquímica, María del Carmen Fernández, i els arqueòlegs Juan Gibaja, Izaro Quevedo i jo mateix.

Enllaç:

“Aquest individualisme desbocat està fora de l’evolució humana” | Bondia Gerard Remolins

📘 Melanterita 88

Aquest número tan especial de Melanterita té com a tema principal el desastre de l’incendi d’Arinsal. Encara restem a l’espera de poder parlar amb l’empresa concessionària on tenim allotjat el material gràfic, lític, mostres i documentació de la Fundació. Tampoc ha estat possible accedir-hi, malgrat la bona voluntat de les autoritats vinculades directament, com el Ministeri de Cultura i el Comú de la Massana.

Però no tot són notícies tristes. Aquest número també recull les activitats que continuem mantenint regularment, com ara la Hidrogeologia, així com reflexions sobre els problemes ambientals que ens afecten globalment, notícies geològiques i descobertes emocionants del món de les Ciències de la Terra.

🌍 Esperem que gaudiu de la lectura!

📖 https://mailchi.mp/f4e0518dc44a/melanterita-la-revista-de-les-cincies-de-la-terra-nm-88-any-15-mar-abril-2026

Enguany el Geolodia el celebrarem amb un recorregut pel vessant de Vila a Encamp. Veurem com el glacialisme va donar forma a les valls de la Valira d’Orient en la confluència de llengues glacials com la dels Cortals d’Encamp i Les Agols. El recorregut es divideix en dos parts, un recorregut curt però matiner (entre les 9H i les 11H com a màxim) per visitar la Bauma del Llunci que ha estat datada recentement amb una ocupació humana del Paleolític Superior, que fins la data és la més antiga d’Andorra. Des de Vila, el recorregut curt passa per una visita a l’exterior de Sant Romà de Vila mentre que el recorregut llarg s’enfilara per camí d’Espeluga fins trobar la bifurcació amb el camí que mena al Torrent de Plamanera (1582 m), per on pot continuar-se un descens cap a Sant Romà de Vila o bé continuar fins al pla Mussola, on deixen d’aparèixer blocs morrènics i superfícies de poliment glacials presents en tot el camí de pujada. El recorregut es continua fins a la Serra de Padern i el Pic de Padern (previsió sobre les 13-14H), on gaudirem de la vista per fer un mos frugal. La baixada la iniciarem des del Coll de Beixalís, on ens espera un vehícle per baixar a Vila i comentar el moviment que experimenta el vessant. La finalització del recorregut llarg la preveiem sobre les 15H-16H.

Els guies seran en Gerard Remolins (Regirarocs) pel recorregut curt i la Meritxell Reazo (ARi) pel recorregut llarg. Els que decideixin emprendre el recorregut intermèdi, els guiarà en Albert Ruzafa (ADN). Els membres de la Fundació (Teresa Michels i Valentí Turu) us acompanyaran en tot moment.

Recorregut curt: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roc-de-loral-a-sant-roma-de-la-vila-262833077
Recorregut intermèdi: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vila-beixalis-262835918
Recorregut llarg: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-padern-desde-collada-de-beixalis-262839857

Geolodia 2026 Andorra: https://geolodia.es/geolodia-2026-internacional/andorra-2026/

Activitats Fundació: https://www.fundaciomarcelchevalier.org/activitats.html

SANT VICENÇ D'ENCLAR

L'equip que va dirigir la restauració defensa la intervenció al campanar en un article al número de tardor del 'Correu de la Unesco', una publicació de la qual es fa ressò Andrés Luengo en un reportatge al diari Bondia. Sota el lema 'Reconstrucció: reconciliar passat i futur', explica el periodista, reuneix casos similars a Guatemala, Xina, Iraq, Uganda i Nova Zelanda. La complaent versió oficial contrasta amb la crítica implacable d'Enric Dilmé.

Us deixem l'enllaç a l'article, per si us ho vau perdre:

Sant Vicenç d'Enclar: la polèmica de mai acabar | Bondia L'equip que va dirigir la restauració defensa la intervenció al campanar en un article al número de tardor del 'Correu de la Unesco'. Sota el lema 'Reconstrucció: reconciliar passat i futur', reuneix casos similars a Guatemala, Xina, Iraq, Uganda i Nova Zelanda. La complaent versió oficial cont...