LAICA - Libera Associazione Italo Catalana Antifascista

https://laccent.cat/2025-09-04-eimpunitat/

La impunitat de la intervenció italiana a la guerra del 36-39, una anomalia europea – L'Accent Un tercer bel·ligerant decisiu

https://bresciaanticapitalista.com/2025/05/11/per-lunita-degli-sfruttati-e-oppressi-tra-i-palestinesi-come-tra-gli-israeliani/

https://l.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fopen.substack.com%2Fpub%2Fbarcellonachiamaitalia%2Fp%2Frevoltes-de-la-terra-nasce-in-catalogna%3Fr%3D5i66xm%26utm_campaign%3Dpost%26utm_medium%3Demail%26fbclid%3DIwZXh0bgNhZW0CMTEAAR4B1HY3cWNUSz7hW4T6QaPN8VI7vXRlGtHEkgdHAwwfpcV1hTB6ApuXR33eFQ_aem_FQUCmNPCEdvjzrLWKjPlqw&h=AT19PPdDUJatZXfAnks1NvaEQUhp0xoVbyXgzbN4_m_z5EHy2AIBt9aOHJAsAJJEuUNGJZFWQQRVNJFc8c2l8pkUp_DQ5tvv6K5MhIa4t4DMn3pPLv6yo8LE3WRC-3vyvjP3vQ1ZvEROyQ&__tn__=%2CmH-R&c[0]=AT3i_5i4cihVnDfLKCkN3jLZAUv6MZTldflgVRH-kLBpFmPy9FXOsxn2mU-JJ-3fuz_jzYa0OASpmAoc_BRvH3ZV7TPKtqjUz245cIt7JWCoAu9mzXsF69vK_nbOOXhrq-ftv4lLe8R2X3Vf3p3FCra2Jo290BaYMbPgXI2D23rIWC_RBGwaiw

barcellonachiamaitalia.substack.com

https://www.totsuma.cat/projecte/2136/desarmats-i-captius-vae-victis

Llibre: "Desarmats i captius - Vae Victis"
800 avions de combat, entre caces i bombarders. Un exèrcit d’uns 75.000 homes. Artilleria, blindats, submarins i vaixells de guerra. Hospitals, vehicles de transport, combustible, personal tècnic. Pont aeri per portar des de Marroc a Andalusia les tropes colonials. Bloqueig del Mediterrani per impedir l’abastiment de la República. Bombardeigs de saturació en ciutats i pobles per escampar el terror entre la “rereguarda”. Bombardeig sistemàtic d’infraestructures civils i militars al llarg de tota la costa catalana i valenciana. Ocupació de Mallorca amb matances d’opositors.
Els militars italians enviats per Mussolini no van venir a la “guerra d’Espanya” per aportar una nota de folklore, sinó que van ser, juntament amb els n***s, i potser més que els n***s, un trumfo decisiu en l’èxit del cop d’estat franquista.
I malgrat això ningú, des de la mort del dictador, ha reclamat a l’estat italià cap rescabalament i desgreuge, ni tan sols simbòlic. Rescabalament i desgreuge exigibles de ple dret.
Ans al contrari: fins a l’any 1967 (Mussolini havia estat executat al 1945) l’estat franquista va pagar a la República democràtica italiana les lletres firmades per Franco en pagament pel material bèl·lic enviat al bàndol nacional pel feixisme italià. Literalment: Itàlia va cobrar totes i cada una de les bombes que havien matat i destruït al llarg de la geografia espanyola i en especial Catalunya i país valencià.
Un cas únic, ja que després de la II GM, el febrer de 1947, a la conferència de París, Itàlia va haver de cedir territoris (a Iugoslàvia, França, Grècia), retirar-se de les colònies, desmantellar gran part de l'exèrcit – amb els bucs més moderns requisats - i pagar indemnitzacions econòmiques a Iugoslàvia, Grècia, la Unió Soviètica, Etiòpia, a Albània. Egipte i Líbia rebrien compensacions més t**d (l’any 2010 Libia).
Aquest “oblit” incomprensible en un estat de dret (el mateix estat Italia, ha perseguit en justícia els autors alemanys de represàlies contra civils, per iniciativa de familiars de víctimes, fins l’any 2010, i reclama encara avui dia el pagament de danys a l'estat germànic) va acompanyat d’una sistemàtica infravaloració (a la darrera llei de memòria “democràtica” 4 ratlles genèriques en el preàmbul) del rol de les potències de l’eix, en homenatge a la lectura canònica de la guerra del 36 com d’una “guerra civil”.
El llibre pretén, descrivint un recorregut de més de 12 anys a través de diverses campanyes finalitzades a obtenir “veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició” efectives, posar de relleu la manipulació de la història en que es basa la narració oficial de la transició i denunciar les complicitats que han fet possible l’acceptació, fins i tot per part d’entitats memorialistes i de majories socials, de la increïble impunitat de què han gaudit i gaudeixen persones, institucions i sectors polítics i econòmics que van crear o consolidar els propis privilegis i posicions de poder durant la guerra i el franquisme.
La descripció de diversos aspectes del context polític i social en que se situa aquesta experiència il·lustra amb exemples continuïtats i efectes (que configuren l’anomenada anomalia espanyola) d’aquesta manipulació de la història
L’objectiu rau també en aportar elements i dades a debats que no es poden considerar tancats, ja que es refereixen a fonaments del dret internacional (la imprescriptibilitat de deutes de guerra o dels crims de lesa humanitat) i d’interpretació dels principis que han d’inspirar un estat de dret (dignitat de la persona humana vs raó d’estat).

Ancora negli anni ottanta alcuni studiosi baschi avevano sottolineato come la trasformazione del paesaggio tradizionale in Euskal Herria coincidesse con la perdita dell’euskara, la lingua più antica d’Europa.
Un fenomeno analogo venne successivamente osservato e analizzato in molte regioni dell’India. Lo storico Rozenn Milin, fondatore del progetto Sorosoro (“soffio, parola, lingua” in araki) sostenuto dalla Fondation Chirac, era rimasto molto colpito osservando “fino a che punto le carte della biodiversità linguistica si sovrappongono a quelle della biodiversità della fauna e della flora”. E come entrambe siano minacciate nella loro sopravvivenza.

LA LOLA, DE GRANOLLERS, 31 ANYS EMPRESONADA

El PSC es nega a fer cap gestió per resoldre la presó il·legal

Una moció presentada al ple de l’Ajuntament de Granollers pel “Comitè de Suport a Lola” per demanar la seva llibertat després de 31 anys de presó, ha estat rebutjada pels regidors del PSC (13), el PP (2) i VOX (1), que hi han votat en contra, enfront dels regidors d’ERC (4), Junts (2) i Primàries (2), que hi han votat a favor.

La Lola López Resina, de 73 anys, nascuda a Almería, però vinculada a Granollers des de molt petita, s’inicià ja en la lluita antifranquista el 1972 en el PCE(I). El 1978 passà tres dies entre la vida i la mort per l’impacte d’una pilota de goma en una manifestació. El 1980 és acusada de col·locar un artefacte explosiu al Monument dels caiguts feixistes a la Diagonal, monument que ja el 1974 va ser volat per l’OLLA. Abans d’entrar a la presó, va ser detinguda i torturada durant dotze dies a la Comissaria de la Via Laietana, i en el judici no va reconèixer el tribunal i va cantar “La Internacional” i “Els Segadors”. Finalment va passar vuit anys a presó, del 1980 al 1988.

Poc més t**d, va col·laborar en el comando Barcelona d’ETA i es refugià a França, on fou empresonada del 2001 al 2018, any en què fou extraditada a l’estat espanyol, on ha patit duríssimes condicions, en primer grau, aïllada a la cel·la durant 23 hores al dia, fins fa uns mesos que ha aconseguit el segon grau.

La Lola ha lluitat sempre per l’emancipació obrera i la llibertat dels pobles, i no ha comès delictes de sang. L’Estat espanyol es nega a aplicar les lleis europees per les quals la Lola hauria d’estar en llibertat, en no reconèixer els 17 anys de presó a França, i compta amb la complicitat dels socialistes, que encara després de 46 anys mantenen una fidelitat i submissió a les estructures repressives de l’estat monàrquic.

Lola López, la presa política catalana amb més anys de presó rep un càstig i venjança per la seva irreductible i irrenunciable lluita revolucionària i per les llibertats. Fins quan?

Si esteu fins als nassos del tractament informatiu que fan TV3, Barcelona TV i la resta d'emissores públiques i privades de la cacicada de la Copa de l'Amèrica, poseu una queixa al Consell de l'Audiovisual: no faran res, però els molesta.

www.cac.cat