L'Aurora - organització marxista

Salaris, Preus, Lloguers i Llibertats

Lluita, mobilització unitària i llibertats. Una triple vessant per un futur republicà, per una causa treballadora i feminista vital revolucionària. La pau entre els pobles, la igualtat entre les persones, el respecte entre els homes i les dones, la llibertat i la felicitat a la vida, es construeixen des de fonaments profunds, econòmics, socials i ètics, revolucionaris. L’absència de conflicte i confrontació entre classes explotadores i explotades, entre homes dominadors i dones sotmeses, entre pobles espoliadors i oprimits, entre el capital i la gent treballadora, entre el patriarcat misogin i una societat de cures i lliure, entre la depredació de la natura i estimar-la gaudint-la, és una utopia, un ideal reaccionari propagat pels senyors dels poders i dels estats.

La mobilització treballadora del 1er de maig expressa la necessitat de lluita i unitat. Els sindicats CCOO i UGT se centren en el lema: “Apujar salaris, Abaixar preus i Repartir els beneficis”. CCOO ho emmarca en “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. Doncs això, cal coherència i perseverança per torçar el braç a la patronal, val a dir per forçar, des de les empreses i els carrers, al mateix govern a fer polítiques econòmiques i fiscalitat favorables a la gran majoria, en comptes del gran capital, obedients a les imposicions de Brussel·les (UE, BE). Alhora, els sindicats anarcosindicalistes i alternatius s’apleguen en una manifestació conjunta.

El Sindicat de llogateres ha ressaltat que hi hagi, per fi, una llei sobre l’habitatge, mentre denuncia amb fermesa els forats que la fan un pedaç referent als lloguers, atès que els grans tenidors i especuladors immobiliaris podran escapolir-se a l’hora d’augmentar-los o, el que ara s’imposa si més no a Barcelona, reconvertir els lloguers en curta durada i turístics.

A les portes de la Diada del Llibre i la Rosa va haver una trobada significativa a Barcelona, entre la ministra d’Igualtat del govern estatal, Irene Montero, i la consellera de la Generalitat, Tània Verge. Ha estat just després que el PSOE i el PP tombessin la importància del consentiment, amb una reforma exprés de la Llei de setembre, treballada i presentada per Irene Montero (Podemos/UP). Ambdues lideresses van expressar la necessària unitat en les polítiques feministes enfront de la misogínia patriarcal existent, tot i deixant clar que els respectius governs tenien projectes diferents, sobretot en el que te a veure amb el dret a l’autodeterminació i les llibertats.

No hi ha pau lliure entre la repressió de l’estat i Catalunya, entre el nacionalisme espanyol i el català. El xoc de sobiranies, drets i imposicions, s’escarneix sense treva contra l’independentisme i per barrar el pas a alternatives republicanes, o per evitar un referèndum d’autodeterminació efectiu. La consellera Meritxell Serret, retornada de quatre anys a l’exili i diputada, és condemnada pel TSJC a 1 any d’inhabilitació i 12.000 €. No és pas l’única, en són milers. L’activista Marcel Vivet, acaba de ser impedit per la Junta electoral de formar part com a tercer a la llista de Guanyem Badalona, encapçalada per Dolors Sabater.

Borrell, en tant que factòtum d’Exteriors i Seguretat de la Unió Europea, ha desestimat i ridiculitzat els plans de pau avançats per la Xina i per Lula del Brasil, mentre no fa cap proposta de la UE. No hi ha estratègia europea occidental de la UE per resoldre la guerra a Ucraïna. La UE i el social imperialista Borrell se supediten a l’estratègia EEUU/OTAN de l’imperialisme hegemònic unipolar. És una estratègia militarista que perjudica a Ucraïna i a la població europea occidental i oriental. La multipolaritat defensada per Li Qiang o la de Lula, queden esbiaixades car no defensen una pau clara i lliure pels drets i la població d’Ucraïna, massa comprensives amb les imposicions i els fets de la invasió russa. La defensa ucraïnesa és justa i obligada, La solidaritat amb Ucraïna és una pedra de toc d’un futur d’Europa lliure i unida des d’occident a orient. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

27 d’abril de 2023

Mites i símbols

La sublimació dels valors és un factor poderós que educa i guia la ment, l’actuació col·lectiva de les societats i la individual de les persones. Les versions dels Mites, símbols i tabús són curosament cultivats pels poders terrenals per sostenir la moral i l’odre de costums, tradicions, el social i polític imperant. La mitologia es un instrument ideològic principal de la jerarquia actual capitalista i patriarcal. El progrés social i científic, la lluita per la vida i la llibertat, són un factor revolucionari que fa obsolets i converteix en reaccionaris símbols i hàbits d’èpoques anteriors, malgrat aquests segueixin regnant al servei dels poders establers. Una llambregada pels cartells de les escoles, els ajuntaments i les entitats, una mirada curosa als dibuixos infantils i juvenils, ens mostren una simbologia molt distant de la llegenda del Sant Jordi Cavaller, que mata el Drac per conquerir la princesa/noia, així com de la sang, l’amor i la rosa. Les il·lustracions populars indulten el drac, barren el pas a l’espasa i a la violència guerrera i de conquesta del creuat, alliberen a la noia de les imposicions sense el seu consentiment. L’amor i la felicitat de la vida és estima al drac (la natura) i igualtat entre les persones.

La jerarquia depredadora i caciquil fa estralls en els drets universals, serveis públics i llibertats. La reacció orquestrada en la reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual (“Només sí és sí”), es fonamenta en els privilegis mil·lenaris patriarcals del sotmetiments de les dones per part dels homes, de les institucions de poder estatal i els dogmes ideològics. El PSOE fa causa comú amb el PP per arruïnar el progrés fonamental que representava la concepció del lliure consentiment per part de les dones en les relacions afectives i sexuals. La llei promoguda per Unidas Podemos (UP) i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, quedarà escapçada i les cames trencades, en una llibertat bàsica i innovadora que el moviment feminista està aportant en el s XXI, fomentada i exigida per la mobilització potent, massiva i internacional de les dones.

Hi ha un Manifest i signatures en defensa de la centralitat del consentiment sexual en el Codi penal, impulsat des del moviment feminista, on s’especifica:

“La violència sexual constitueix una de les violacions dels drets humans de les dones més habituals i, alhora, més silenciades, amb les quals convivim com a societat. La lluita contra els patrons culturals que sostenen aquest tipus de violència masclista guarda estreta relació amb el paradigma del consentiment, com a eix central de la llibertat sexual. La transcendència del crit feminista “no és abús, és violació” que va omplir els carrers de les nostres ciutats en 2018 va donar lloc, després de més de dos anys d'elaboració, a la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. ... La Llei de Llibertat Sexual, a més d'establir un nou marc jurídic integral, que inclou mesures de prevenció i dota a les víctimes d'itineraris especialitzats de protecció, justícia i reparació, ha suposat un canvi de paradigma important col·locant el consentiment com a únic element definitori de la violència sexual, inclosa la violació... perquè ara la falta de consentiment és l'únic requisit per a considerar que s'ha violat la llibertat sexual... La reforma, de ser aprovada, tindria un fort impacte eliminant la centralitat del consentiment com a element de definició dels delictes contra la llibertat sexual perquè la reforma introdueix elements addicionals en la definició de les agressions sexuals, inclosa la violació, que redueixen el paper que juga el consentiment en la definició d'aquestes violències”.

Una altra llei, la d’habitatge i lloguers, fa uns passets positius però tant tímids, respectuosos dels grans tenidors i voltors immobiliaris, que es queda enrere del que era la llei homònima catalana, tot sigui dit bloquejada i anul·lada pel Tribunal Constitucional, en la normativa de controls dels lloguers i dels desnonaments. La jerarquia del llegat de la propietat dels terratinents i del capital especulatiu s’imposa a les necessitats de la població que lloga, colpint especialment a les dones, al jovent i a la gent gran.

Putin visita el front a Kherson. El ministre de defensa xinès, Li Shangfu, anuncia a Moscou una nova era de relacions militars Xina – Rússia, “enfortir la comunicació estratègica entre els dos exèrcits”, en un nou suport al multiimperialisme al món i, de fet, a la invasió russa d’Ucraïna, malgrat al seu pla de pau s‘inclogui el respecte o inviolabilitat der les fronteres “internacionalment reconegudes. La Unió Europea resta subsumida en el unilateralisme imperialista nord-americà basat en l’imperialisme i l’OTAN. Brasil promou la seva versió d’un pla de pau que la distancia d’EEUU. La llibertat i el dret a existir d’Ucraïna va a la picota: la perspectiva d’una Europa unida, lliure i amb el dret d’autodeterminació, queda anul·lada per l’avarícia i el militarisme dels imperialismes. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

20 d’abril de 2023

Set de República

La sequera d’aigua dispara totes les alarmes entorn la crisi climàtica. Lo riu és vida clamen a les Terres de l’Ebre. Tanmateix la sequera republicana resta esmorteïda, talment com ignorada, negada i reprimida, malgrat que la forma republicana de l’estat és la que millor permet les llibertats democràtiques fonamentals. Tenim set de República, set de llibertats. Demà 14 d’abril, aniversari de la 2a República espanyola, proleferan un reguitzell de celebracions, brindis i propòsits republicans. Molta sana nostàlgia, aigualida d’una dosi d’hipocresia de confessió republicana en la intimitat, mentre la majoria de les organitzacions polítiques parlamentàries que es reclamen republicanes estan subsumides al sosteniment del règim constitucional monàrquic real. El 92è aniversari republicà ens ha de servir de reclam per fomentar unes aliances, una entesa, un bloc social i polític que fomenti en concret i de manera viva el nou futur proper republicà, aquesta vegada amb ple dret d’autodeterminació i sense malentesos per la república catalana.

Vivim, alimentem, suportem i sofrim un estat caspós, caciquil, corrupte i reaccionari. Els partits s’adapten i accepten el vernís de llibertats, des de la brama que a la dictadura franquista no n’hi havia, malgrat s’autoanomenés democràcia orgànica, i del cert que era ben pitjor. Ara tenim democràcia limitada monàrquica, on la repressió i l’arbitrarietat de la judicatura està dominada per un caciquisme soterrat, ancestral d’arrels paràsites i propietàries de senyors, guerrers, funcionaris i clergat, endreçat pels seus hereus financers. Un despropòsit, un esperpent viu social, polític i moral. Cada any els índex de precarietat i pobresa augmenten, ans les llibertats van en regressió. Atès que una bona part de la massa popular no distingeix entre esquerres i dretes, les polítiques emprades ho fan realment difícil de percebre, així passen a fer de serfs electorals pels caladors dretans.

Hi posarà el fil a l’agulla de les llibertats republicanes el projecte electoral Sumar de la viceministra Yolanda Díaz? Quan faran el pas a moure un dit per un futur republicà en concret les ànimes republicanes parlamentàries, la dels partits i tendències polítiques? L’independentisme pot deixar de mirar-se el melic, llepar-se les ferides, esgarrapar-se virulentament per l’hegemonia dins la limitada autonomia, i cercar avinentesa republicana a Catalunya i arreu de l’Estat? Sembla que estiguin paralitzades, hipnotitzades, estupiditzades, per les essències estatals, els poders de Brussel·les i dels grans senyors dels diners. Aquests dics de contenció de les repúbliques cauran, ineluctable, ens convé que no ho aprofitin els neocacics i els amos de l’economia, per això cal preparar-ho, forjar-ho, cap a bastir un poder polític favorable al factor social i a la majoria de la població.

L’assetjament a les llibertats en clau involucionista colpeix immune. El dret al propi cos de les dones i el lliure consentiment en les relacions sexuals, és un episodi important, doncs és un domini en que s’està avançant sota la ferma pressió de la mobilització de les dones i del moviment feminista. Les esmenes del PSOE a la Llei “del només sí és sí”, presentades com si anessin a arranjar només les reduccions de penes als agressors sexuals, van de fet a revocar l’eix del lliure consentiment de la dona per la via de diluir-ho en les potestats, pretesament neutrals i de justícia, de la judicatura. El PSOE es posa a mans del PP per barrar el progrés en els drets i en la concreció de les decisions de les dones sobre elles mateixes.

El Japó s’ha desdit del pacte de no comprar a qualsevol preu el petroli rus. Ho ha fet després de la visita del dirigent xinès a Rússia, així s’obre una escletxa en la unilateralitat hegemònica imperialista nord-americana. La pugna descarnada per la nova etapa post globalització neoliberal va desgranant les seves cartes. La resistència d’Ucraïna a la invasió és un element de la lluita de tots els pobles contra els seus depredadors, i de les classes treballadores contra els seus propis imperialismes. La solidaritat i suport de tot tipus al poble ucraïnès és vital per una Europa unida i lliure, pacífica sense militarisme, des dels Urals a l’Atlàntic, on no hi hagi lloc ni raó per l’OTAN. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

13 d’abril de 2023

Fer net, eliminar privilegis

La presidenta de Junts ha estat condemnada per prevaricació i falsedat documental, corrupteles fetes abans de ser presidenta del Parlament. Laura Borràs insisteix en la seva innocència contra uns fets, emparant-se en els seus privilegis de dirigent de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en que són actuacions administratives ‘que les fa tothom’, i en que ha estat víctima de la repressió judicial espanyola a l’independentisme. Borràs ha negat els fets, ha tergiversat la veritat, per emprar les llibertats de Catalunya en la seva defensa. Fer net respecte a la corrupció, major o menor, a l’Autonomia de Catalunya i a l’Estat espanyol, seria un progrés innegable. Frenar i eliminar els privilegis de tall caciquil, la impunitat que comporten, dels poderosos en l’economia, les institucions polítiques, judicials, militars i de la societat civil, és una mesura vital de coherència i honestedat republicana.

L’ofensiva de Primavera de l’exèrcit de Rússia de moment no es realitza. Segueix el setge i la destrucció de pobles i infraestructures ucraïneses. La confrontació interimperialista creix amb la incorporació de Finlandia com a 31 estat dins l’OTAN. L’estratègia militarista i de guerra preval respecta a tot escenari de negociació i de pau. La divisió i confrontació dins Europa mortifica a les classes treballadores i al poble d’Ucraïna. A la guerra oberta per Moscou li plana damunt el profit que en pot aconseguir l’unilateralisme super imperialista nord-americà o un multilateralisme també armat i agressor, espoliador dels pobles. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 d’abril de 2023

La llibertat es lluita

Les llibertats tenen un profund contingut social, cívic, moral i polític. La llibertat i la propietat privada dels mitjans de producció conformen una contradicció explosiva, indigesta pel sistema econòmic existent. La propietat privada limita les llibertats i l’existència digne de la immensa majoria humana, fomenta la rivalitat, el mercantilisme, la confrontació econòmica i política despietada, així com les guerres i les agressions dels estats més poderosos i imperialistes als pobles més petits i menys forts. La llibertat es lluita cada dia des de la resistència, la resiliència, o l’ofensiva. La llibertat és lluita per l’emancipació, social, comunal, feminista, per les cures i la natura. D’Alemanya i França travessen les fronteres aires de lluita i llibertat social; d’Ucraïna a través de la resistència sagnant per l’existència, com al Kurdistan i Palestina i tants altres, condemnats per l’espoli dels poderosos del planeta. Llibertat són drets i serveis universals i gratuïts fruit del treball de la terra i la natura i la ciència en aquest món.

L’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) va fer ahir un acte sobre la Renda Bàsica Universal (RBU), fou amb Daniel Raventós (Cap de l’Oficina de la Prova pilot RBU del govern de la Generalitat) i Sira Vilardell (directora Fundació Surt i vicepresidenta d’ECAS). Es va destacar les bondats i limitacions del Pla pilot, la universalitat i racionalitat que fomenta la RBU, el benefici generalitzat per a la població, ans sobretot per la més modesta, precaritzada i empobrida, en la que destaquen les dones i també el jovent. Es van destriar els raonaments a favor d’una política social RBU que compte amb un 70% favorable de la població per la seva implantació.

Un futur comunal, que cal construir-lo cada dia, significa un avenç en serveis, drets i llibertats universals, gratuïts (de fet pagats pels impostos). Un avenç que comporta passar del poder dels grans capitals privats de les minories milmilionàries “de l’1 %”, i del següent esglaó socioeconòmic “del 3 %”, a un poder que aplegui i es fonamenti amb les majories del 97 %. Fins i tot una mica menys de percentatge si incloem tots els exèrcits de servents, capatassos, ideòlegs, clergues, cossos repressors i militars, que formen les estructures polítiques estatals i religioses morals, que apliquen brutal i violentament el poder de l’1 % privilegiat.

Doncs resulta que els poders polítics, inclosos els de les esquerres en el govern estatal, neguen estructurar la RBU i, en general, tendeixen a la involució, a limitar la sanitat o l’educació o les pensions, on s’ha avançat en part vers un sistema generalista. Molt penós resulta que amb argumentacions erudites i capcioses, però sobretot de sofistes, els sindicats CCOO i UGT tinguin temors i no promoguin polítiques elementals com la RBU. L’imaginari espanyol, inclòs el català, és de beneficència pública, almoina i caritat celestial, discrecionalitat i deferència o càlcul caciquil, fins i tot en tot l’entramat cooperatiu i solidari de les Entitats sense ànims de lucre (ONG’s i unes cooperativistes) que, sotmeses a les subvencions i les burocràcies institucionals, han de treballar amb mitjans i sous precaris.

Fins ara, en els darrers deu anys, vàries de les polítiques socials de la Generalitat (Habitatge, Lloguers, altres) havien estat bloquejades i anul·lades pel Tribunal Constitucional. En el cas del Pla Pilot per la RBU el TC no n’ha tingut l’oportunitat, han estat el PSC i Junts els que han forçat la seva retirada en els Pressupostos -mentre ambdós imposaven el 4rt Cinturó, el Casino Hard Rock i l’ampliació de l’Aeroport)- votant en contra, aprofitant el govern de minoria d’ERC, tot i els suport de la CUP i ECP. Mala peça al teler. Tanmateix la representant de Junts a l’acte RBU d’ AExRC, va assenyalar, sense que li caigués cap anell, que Junts estava a favor de la RBU (!!!). El llautó de qui defensa els interessos dels grans poders econòmics i estatals descobreix que no és or tot el que llueix. La fraseologia social del PSC o la independència màgica de Junts no passa la prova del cotó fluix de les necessitats elementals socials.

Els cràter financers obert per SVB (USA) i CS (Suïssa) són part d’una alenada, deguda a la crisi econòmica i les mesures monetaristes entorn la inflació, que ha provocat un ensurt al poderós Deutsche Bank (Alemanya), i una davallada borsàtil a la banca espanyola; pèrdues milionàries que de moment no afecten als ingressos de milers de milions que aquests bancs destinen als seus accionistes (9.500). La gran propietat financera xucla paràsita del treball productiu, obliga a rescats (2012) que perjudiquen a tothom, però no disminueix la seva cobdícia ni davant del precipici. On queden els programes i pactes per estructurar una banca pública?

Nuclearització de Bielorússia és la nova fitxa al taulell militarista i de la guerra imperialista. La ucraïnesa Avdiïvka és evacuada davant l’avenç de l’exèrcit de Rússia. Els soldats russos que intenten desertar del front són executats pels seus comandaments. La multilateralitat del pla de pau xinès no avança res de nou pel que fa a la vida, la llibertat i la sobirania d’Ucraïna. La veritable solidaritat rau en el suport a la població ucraïnesa sense condicions ni imposicions d’altres pobles, sectors socials, poders econòmics o estats. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

30 de març de 2023

Massivitat feminista 8M

Les dones han convertit aquest 8 de març en un clam massiu per l’aplicació i efectivitat dels seus drets. “Juntes som més fortes”. Les milers a Barcelona han replicat a la reacció patriarcal amb “ni un pas enrere”, “dret al propi cos” i el “lliure consentiment” a la vida i a les lleis. Alhora la mobilització és fa ressò de totes les minories i injustícies, inclòs el respecte a la diversitat de gènere i a les dones racialitzades. La Llei d’estrangeria ha estat denunciada, dins la manifestació i en el manifest unitari, reclamant la seva derogació. Les pujades en aliments bàsics (16,5%) s’han literalment tragat la rebaixa governamental de l’IVA, el calvari post pandèmic és endèmic. La crisi múltiple es fa present amb el Silicon Valley Bank, un altre cràter en erupció, de moment parcial, del volcà financer del parasitisme i l’especulació.

Les reformes que fan cap enrere (de la llei del només Sí és Sí) o que no deroguen (Laboral, Mordassa), semblen constituir-se en el símbol, o més aviat el sino d’aquest govern. La coalició progressista, sustentada en una majoria parlamentària depenent dels vots independentistes i nacionalistes, trontolla cada vegada que qui lidera i imposa, el PSOE, assumeix atemorit les exigències de la dreta, així com de les institucions que promouen la involució, des dels valors i la representació de la ultradreta. Hi ha altres compromisos electorals que resten ignorats malgrat la pressió cívica social (Habitatge-lloguers, Llei d’estrangeria). ERC i EH Bildu s’han plantat davant una reforma de la llei mordassa que mantenia les bales de goma, les devolucions en calent, les faltes de respecta a l’autoritat, les sancions per desobediència; els detractors d’aquest plante argüeixen que s’ha impedit tot un conjunt de millores, tanmateix no responen sobre que no és derogui com estava pactat. El govern no hauria d’assumir les polítiques dretanes en les qüestions més sensibles econòmiques, socials i democràtiques, doncs aquesta manera de sostenir el règim constitucional monàrquic afavoreix la involució política i les alternatives via PP i Vox, o de la deriva del PSOE cap a l’entesa amb els grans poders econòmics i el PP. Què significa sinó el veto, bloqueig i foragitar el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal per part del PSC? És il·lustratiu que eliminar aquest pla pilot s’hagi fet efectiu gràcies el vot de Junts.

La repressió política és ben viva i colpidora contra el moviment independentista i republicà català. L’antiga Mesa del Parlament amb Carme Forcadell, torna a ser jutjada per segona vegada pel TSJC, malgrat haver estat absolta al primer judici. On queda la taula de diàleg i l’avenç cap la resolució del conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya? La Judicatura pretén que es retirin els vots independentistes i es provoqui la caiguda del govern estatal per facilitar una opció directa de la dreta? El govern de Sánchez es posa una soga al coll sense capacitat d’aturar la reacció? El règim no permet un avenç en llibertats i millores a l’estructura econòmica de poder del gran capital, empreses i burocràcia estatal. Les forces s’haurien de reorientar a posar els fonaments d’una alternativa de llibertats i mesures econòmiques per a la majora social. L’amnistia, l’autodeterminació, la defensa de la llengua, formen part d’una resolució política amb processos constituents republicans.

El dissabte 18 de març manifestació contra el racisme i el feixisme, 17,30 h al Pg de Gràcia de Barcelona, en el marc de la Jornada internacional antiracista de l’ONU: Unitat contra tota mena de racisme, islamofòbia i antisemitisme. Unitat contra la pujada del feixisme.

La destrucció continua de les cases, infraestructures, fàbriques i vides d’Ucraïna, per part de l’exèrcit de Rússia, s’encamina a no deixar pedra sobre pedra. Els clams per l’alto el foc, l’armistici i la pau, la retirada de les tropes, s’esvaeixen sota la bota militar. USA i OTAN fan tot el possible per aprofitar la guerra beneficiant les seves empreses i el predomini imperialista a Europa i el món. La resistència ucraïnesa, sigui pacífica o l’armada, com el pacifisme rus, necessiten tot el suport i solidaritat de la població treballadora del continent. L’agonia a Bakhmut (Lugansk), cercada per les tropes mercenàries de Wagner, és de resistència ferotge i il·lustra el que pot representar l’ofensiva russa anunciada per la primavera. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

16 de març de 2023

Pla pilot

Han tombat en els Pressupostos el Pla pilot i els diners per una Renda bàsica universal a Catalunya. Ha estat una esmena del PSC, votada per Junts. Junts es beu l’enteniment impulsant el PSC. Interessos dels poders econòmics catalans i espanyols obliguen. Junts ataca molt el govern d’ERC minoritari, per negociar i no fer ja la independència, mentre dóna suport i vota la política pro especulació i reaccionària del PSC.

Manifestació immensa unitària, potent i combativa a Barcelona pel 8-M, unes dos desenes d’illes de l’Eixample, un èxit excels, a diferència de Madrid i altres ciutats a l’Estat afeblides per la divisió. El canvi de la Llei del “només sí és sí” que imposa el PSOE és copernicà, en aquest cas ben reaccionari contra l’essència del consentiment de la dona, fruit de la pressió de la ultradreta i la judicatura neofranquista. Un anar enrere cabdal, aplaudit i votat pel PP amb entusiasme, seguit pel PDeCat i PNB. L’escenografia parlamentària, política i jurídica resulta premonitòria. El PSOE entreobre les comportes a una alternativa governamental PSOE-PP.

Els sectors d’esquerres dins Junts es desautoritzen. Estaria bé promoure, en aquests cassos de polítiques socials tant sensibles i transformadores, el vot en consciència de les electes diputades, compromeses amb la causa i lluita d'esquerres, per defensar a la majoria de la població modesta, precaritzada i empobrida. El que val és la política concreta, per tant el vot emès. A qui beneficia i a qui perjudica que s'hagi tombat la partida pressupostària pel pla pilot per Renda Bàsica? CCOO tampoc defensa la RBU, ans en Carles Gallego de Comuns ha votat a favor del pla pilot. Junts segueix les vies neoconvergents sense descarrilar, ni despentinar-se. La base social favorable a la independència es malmet fent cas al PSC i votant contra polítiques socials. La classe treballadora i la població de Catalunya ha de sentir en el seu imaginari que una República Catalana ha de ser favorable a la causa social com ho és la Renda Bàsica.

En el Manifest 8-M es clama per la via lila amb la que el moviment feminista i les dones breguen per la vida, la societat, la humanitat i la natura: "Les feministes, juntes i diverses, lluitem per unes vides dignes per a totes. Som radicalment defensores de la vida i avui des d’aquí cridem: volem viure sense violències masclistes, sense LGTBIfòbia, sense violències racistes, sense violències capacitistes. Lluitem per unes vides sense fronteres, sense Centres d’Internament d’Estrangers i sense lleis d’estrangeria; on no hi hagi lloc pel capitalisme, ni l’extractivisme o els sistemes colonials. Lluitem per unes vides dignes, plenes, lliures i rebels per a totes". La defensa de les dones, els seus drets i realitats, és una ma estesa, una càlida i immensa abraçada, a totes les causes damnades i de les minories atropellades. És un cant, una força tel·lúrica per engendrar un món habitable, civilitzat i feliç.

Ve al cas regirar un poc en la memòria històrica revolucionària soviètica, bolxevic, doncs fa cent-tres anys, un 21 de febrer de 1920, en una breu proclama “A les obreres” per encoratjar-les a participar a les eleccions del Soviet de Moscou, el cap del govern dels soviets, la temuda i calumniada dictadura de classe del proletariat, exposava: “On hi ha terratinents, capitalistes i comerciants, no pot haver-hi igualtat entre l’home i la dona, ni tant sols davant la llei”. Referent als canvis profunds imposats pel poder soviètic per la igualtat de la dona entre l’home i la dona davant de la llei, segueix... "Però això no és suficient. ... La igualtat davant la llei no és la igualtat en la vida. ... Escolliu obreres al Soviet, igual siguin comunistes que sense partit. ... Escolliu més obreres al Soviet de Moscou! ... per a la lluita fins la victòria, per a la lluita contra la vella desigualtat, contra la vella humiliació burgesa de la dona! ... El proletariat no pot aconseguir la victòria complerta sense conquerir la plena llibertat per a la dona!" (N. Lenin, 6 de març, Izvestia, 51)

La globalització neoliberal s’ha esfondrat, la crisi econòmica financera (2008-12), la pandèmica (2009-20) i l’esclat de la guerra a Europa amb la invasió d’Ucraïna per part de la federació de Rússia, forma part del trànsit actual a una nova reorganització del capital i del poder imperialista que es fa sota la bota militarista, tenyida de democràcia parlamentària i polítiques que alimenten la reacció i la ultradreta arreu; s’escanyen a les masses treballadores, s’espolien els pobles i els recursos naturals, es perllonguen els vells privilegis i desigualtats, es mantenen els greuges, supeditació i discriminació de les dones. Els motius i causes per una alternativa fonamental socials, treballadora i revolucionària es multipliquen. El món treballador i de les cures, comunal, feminista i revolucionaria s’obrirà pas com una força de la natura en la vessant social.

En aquest context Ucraïna, la seva resistència per la llibertat i la vida, és un factor revolucionari que pertorba els grans poders econòmics, en primera instància contra la invasió militar imperialista Rússia, alhora contra un món sota el jou unipolar o multipolar d’un o diversos imperialismes. Un poble que lluita per la seva existència i llibertat mereix tota la solidaritat i suport. La pau, el que cessi el vessament de sang i morts de gent treballadora i soldats, significa sobretot frenar la nova ofensiva russa, aconseguir la retirada de les tropes invasores. Una pau sana, digne i acceptable, necessita concretar-se sense annexions, amb dret d’autodeterminació, reparació de la destrucció civil i de les infraestructures, frenar el bloqueig de subministres dins el continent. Una pau lliure d’imposicions depredadores demanda la dissolució de l’OTAN i de les imposicions militaristes nord-americanes. Suport i solidaritat a totes les formes de residència. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

9 de març de 2023