Tata Inti

LES PERSONES!!!

Diríem una mentida com una casa si féssim veure que tot són flors i violes.

Ja sabeu que els discursos d’aparador i cuqui guays no són el nostre style!

Malgrat hi ha una evidència empírica

Sense els equips, els cors, les habilitats i les mans no podríem fer el que fem.

Comença l’època heavy metal de feineta i estem agraïdes i contentes de tenir persones que saben fer i com nosaltres s’estimen i valoren la feina.

Si la relació humana ja és complexa la laboral encara més! i és un repte treballar de forma intensa però intermitent amb projectes temporals.

Ho és!

També ho és ser itinerants, no tenir l’oficina on trobar-nos cada matí i fer el cafè i el Hola, què tal?

Ho és!

Malgrat amb els anys hem anat aprenent a tocar de peus a terra, a compartir, afrontar i acceptar el que som, el que tenim i el que vindrà.

Acompanyant

Ara si, comença la temporada d’estiu a Tata Inti i gràcies a les persones que ens acompanyen serà BRUTAL! 💪

Gràcies per ser-hi 🙏

Quan hi ha intenció, mirada, reflexió, disseny, entrega, estima i energia perquè les coses passin boniques 👇

Les coses passen boniques! 🫶

Infants, adults, vincles i barris ☺️

Espais pensants
Desplegament intencionat i potent
Materials diversos, rics, inclusius i de qualitat 😎

Acompanyament atent i cuidat 🙌

A això ens referim quan parlem del i del 😉

D’amor ❤️ a allò que fas 😊

De confiança, d’encerts i errades que ens entrenen la mirada 😌

Que la propera sempre igual o millor! 💪

De créixer i aprendre amb cada situació 🤓

De ser honestes i humanes 🙅‍♀️

Perfectament imperfectes

Persones i projectes sempre mirant als ulls de les necessitats, tenint clar l’objectiu i generant impacte.

Tenir clar que el joc és transformador i fer-ho amb cor.

No hauria de ser tan difícil,no? 🤷‍♀️

On pots jugar amb nosaltres aquest cap de setmana?

1. Guingueta de jocs de Sants. Dissabte i diumenge de 10 a 14h.

2. Juguem a les places als Entorns de Gran Afluència. Dissabte de 10 a 14h Plaça Sagrada Família. Dissabte i diumenge de 10 a 14h i de 17 a 20h Plaça Reial. Diumenge de 10 a 14h Plaça Gardunya.

4. Guingueta de jocs espai educatiu i familiar de Tarragona. Diumenge de 10:30 a 13:30h

5. Espai de joc 099. Dissabte i diumenge de 17 a 21h

I també podràs trobar l’espai bombolla de .cat al Parc Central de Sant Andreu de la Barca! Dissabte de 10 a 12:30h.

Us esperem!

La Marina està morenaaaa 😎⚡️😎

I més morena es posarà a partir d’aquest proper dilluns 8 de juny! 🔥

Totes les t**des de Dilluns a Divendres del 8 de juny fins el 30 d’octubre ens juguem a les places del barri de la Marina de Barcelona. 🫶

Dilluns Plaça Llorca
Dimarts Plaça del mig de Can Clos
Dimecres Jardins de la Mediterrània
Dijous Jardins de Sant Cristòfol
Divendres Plaça de les Cases Barates

Horari lectiu ➡️de 17 a 20h
Horari no lectiu ➡️de 18 a 21h

Aquesta edició també amb Activitats culturals 😉

Us esperem per jugar i compartir! 🙌☺️

És molt random fly i Louwwww

Però no

Els adolescents i joves no s’impliquen en res

Que va!

¿Pa’qué?

No us ho creieu això de les fotos 👆

És IA i Photoshop

😅

Confia

Bro

Confia 🤌

De petita amb el meu germà teníem el diccionari de la iaia:

Feña
Biciclista
Caguncony
O
Filipolles

Si si amb F

Eren de les nostres paraules preferides

I quan abans d’anar a dormir es treia les dents

Ja ni t’explico la peli de riure i terror que vivíem

La iaia ja no hi és

I encara amb la conya la imitem a la sobretaula

No ens enganyem

Darrera de cada projecte hi ha persones plenes d’històries de conyes i de iaies…

I si no és així

No són projectes

És màfia

Deixeu de fer m***a a les places

Cuidem els infants, les vides, els barris, les places…

Gràcies!

Signat: les iaies

En una de les dinamitzacions que vam fer fa uns anys venien moltes famílies. Diverses. Sempre les mateixes. Cada t**da. Totes les t**des. Totes les hores.

Al principi ens sorprenia.

Fins que, a mesura que vam anar construint vincle, vam començar a entendre algunes de les històries que hi havia al darrere.

Famílies que vivien en habitacions rellogades. Infants, mares, pares i, de vegades, també avis compartint espais petits, sovint asfixiants a l’estiu. El carrer es convertia en una extensió de casa seva. Un lloc on respirar, trobar-se, jugar i estar.

També venien infants sols. La família treballava al negoci del davant. Havia de treballar. I la plaça, l’espai de joc i la comunitat ajudaven a sostenir les t**des.

Us podríem explicar moltes històries.

Històries de vida, de carrer, de joc i de comunitat.

Per això, quan parlem del dret a la ciutat, no estem parlant només d’urbanisme. Ni només de places. Ni només de joc.

El dret a la ciutat toca moltes tecles: l’habitatge, la salut, la comunitat, la seguretat, la felicitat i, fins i tot, la llibertat. Viure amb dignitat.

Promoure espais de joc bonics, cuidats i de qualitat és garantir drets.

El dret al joc i al lleure de qualitat.
El dret al suport i a la xarxa.
El dret a trobar un lloc on estar.
El dret a córrer pels carrers sense por.
El dret a deixar-te anar de la mà.
Suficientment lluny.
Suficientment a prop.

La paraula dret és massa petita. Massa curta. I es vulnera massa ràpid.

Potser vetllar pel dret al joc sembla una qüestió secundària. Però quan coneixes les històries que habiten les places entens que no ho és.

Perquè darrere de cada infant que juga hi ha una realitat. Una família. Una necessitat. Una comunitat.

Baixa al carrer. Mira. Escolta. Juga. Toca. Respon.

La ciutat jugable que volem no es construeix amb mínims ni amb cutrades.

Es construeix amb mirada, amb cura, amb qualitat i amb compromís.

Garantir espais amb impacte i desplegament real és garantir el dret al joc, al lleure i a la ciutat.

Barcelona ciutat jugable objectiu 2030. Corre que fem t**d!

Això de l’estètica i la mirada cuidada no ens ho hem tret ara de la màniga. Ve de lluny. Ve dels nostres orígens.

Cap al 2014, quan el nostre primer fill tenia gairebé dos anys, dues mares vam obrir una escoleta d’educació lliure al barri de Sants. La mirada educativa, però també la social i comunitària, ja eren al centre del projecte.

Va ser una etapa plena de somnis, d’il·lusió i també d’algun maldecap (tot s’ha de dir). Però avui ens quedem amb la part bonica de la història. Perquè aquest post va precisament d’això: de compensar una mica la bellesa que fa temps que trobem a faltar al nostre feed.

Ha plogut molt des d’aleshores. I segurament no seríem qui som avui sense tot allò que vam atrevir-nos a fer, a arriscar i a construir. La combinació de por i confiança acostuma a acompanyar qualsevol projecte. I també qualsevol persona.

Han estat anys de reptes, sí, però sobretot d’aprenentatges, de creixement i de transformació. Un camí que ens ha portat fins aquí.

Per això, quan sentim que ens falta mirada, ens dol. Perquè fa molts anys que procurem fer les coses amb cura. Fa molts anys que intentem jugar bonic.

Ara ja coneixes una mica més dels nostres orígens.

I serà un plaer que ens continuïs llegint.