Arxiu Municipal de Barcelona

Fa 40 anys, s’inaugurava la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe al mateix espai que havia ocupat l’any 1929 com a pavelló nacional d’Alemanya dins de l’Exposició Internacional de Barcelona a Montjuïc.

📐 L'edifici va ser projectat per Lilly Reich i Ludwig Mies van der Rohe per a l’Exposició Internacional i va ser desmuntat l'any següent.

✏️ Més de 50 anys després, Oriol Bohigas en va impulsar la reconstrucció que, seguint el model original, es va dur a terme entre els anys 1983 i 1986 pels arquitectes Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos. L'edifici està construït a partir de vidre, acer i quatre tipus de pedra: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atles.

A l'Arxiu conservem el plànol de l'emplaçament original del pavelló, retalls de premsa i fotografies que documenten aquesta història.



[1] Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona [Detall de l'escultura]. Fotografia extreta de l’Albalà. AHCB.
[2] Retall de premsa de la inauguració de l’Exposició Internacional. 1929. AMCB.
[3] Plànol d’emplaçament del projecte de reconstrucció del pavelló. 1929. AMCB.

🏘️ Entre els carrers de Felip II, Concepció Arenal i Pare Claret de Navas s’estén un conjunt residencial que trenca amb la trama urbana habitual: les conegudes Cases del Governador, oficialment Urbanització Meridiana, construïdes l’any 1944 en plena postguerra.

Abans de la seva urbanització, el terreny formava part d’un extens paisatge agrícola travessat per camins rurals i petits cursos d’aigua que baixaven cap al Besòs.

🏗️ Durant la postguerra, davant l’escassetat d’habitatge i l’arribada constant de població treballadora, el règim franquista va impulsar promocions públiques a través de l’Obra Sindical del Hogar. L’any 1944, el conjunt va ser inaugurat pel governador civil de Barcelona, Antonio Correa Veglison, fet que va donar peu al nom popular que encara avui utilitza el veïnat.

🌆 El projecte de l’arquitecte Marià Romaní i Rius aposta per un model clarament diferent del que s’estava construint a la resta de la Meridiana. Opta per una urbanització de baixa alçada, amb blocs de pocs pisos, cases unifamiliars, illes obertes i una placeta central.

Avui, les Cases del Governador continuen dempeus. En aquest racó de Navas, la ciutat continua construint-se sobre capes de memòria.



[1-4] Benedicció i inauguració de la Urbanització Meridiana. 1944. Carlos Pérez de Rozas, .

🏭 Sabíeu que l’actual Centre Cívic Can Felipa havia estat una gran fàbrica tèxtil?

Coneguda popularment com Can Felipa, pel nom del seu primer propietari, Felipe Ferrando, i també com Càtex (Central de Acabados Textiles), aquesta fàbrica forma part del passat industrial del Poblenou, un dels grans nuclis fabrils de Barcelona.

🧵 L’edifici actual és només una petita part del complex original, dedicat al blanqueig i acabat de teixits. Al llarg de dècades, la fàbrica va marcar la vida laboral i quotidiana del barri, en una època en què el Poblenou estava ple de xemeneies, tallers i naus industrials.

🏗️ Amb la transformació urbana i després de diverses reivindicacions veïnals per preservar l’espai i destinar-lo a usos comunitaris, l’antiga fàbrica es va convertir en un equipament municipal. Actualment, l’edifici acull el poliesportiu i el Centre Cívic Can Felipa, entre altres serveis per al barri.



[1-3] Fàbrica de blanqueig Càtex. 1985. Rafael Escudé. AMDSM
[4] Centre Cívic Can Felipa. 1999. AMDSM

🌳 Sabíeu que el Parc del Laberint d'Horta és el jardí conservat més antic de Barcelona?

Avui, 24 de maig, coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs, recordem una de les grans joies patrimonials d’Horta-Guinardó. Creat a finals del segle XVIII, el Laberint d’Horta va ser dissenyat per l’arquitecte italià Domenico Bagutti i el jardiner francès Joseph Delvalet, i encara avui conserva el seu emblemàtic laberint vegetal, així com jardins neoclàssics i romàntics.

🍃 Al llarg del temps, els parcs urbans han esdevingut espais de trobada, descans i convivència, però també refugis naturals dins la ciutat. A Barcelona, molts d’aquests espais tenen una llarga història vinculada a antigues finques, jardins privats o projectes urbanístics que han acabat convertint-se en patrimoni col·lectiu.



[1] Els jardins del Parc del Laberint d'Horta. 1995-1999. AMDHG
[2] Vista aèria del Parc del Laberint d'Horta. 1988. Colita. AMDHG
[3] Jardins del Parc de les Aigües des de la casa de les Altures. 1989. Francesc Gimeno. AMDHG
[4] Parc del Guinardó. Plaça del Nen de la Rutlla. 1959. Francesc Ribera Colomer. AFB
[5] Manifestació "Volem el Parc de les Aigües". 1975-1985. AMDHG

🌾 Avui commemorem els 175 anys de la fundació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Creat l’any 1851, en plena transformació del camp català, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre va ser una de les primeres entitats agràries de Catalunya i també una de les pioneres d’Europa. Des dels seus inicis, va treballar per defensar els interessos del sector agrícola, impulsar la modernització del camp i promoure la innovació tècnica i científica.

🚜 Durant dècades, l’agricultura catalana va viure grans transformacions: l’arribada de nous cultius, la mecanització progressiva o crisis com la fil·loxera, que va afectar greument les vinyes catalanes. En aquest context, institucions com l’Institut van tenir un paper clau en la difusió de coneixement i en l’organització del món rural.



[1] Inauguració d'una exposició d'ocells a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. 1913. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[2] Vetllada de celebració de Sant Isidre, patró de la pagesia. 1917. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[3] Exposició de màquines pulveritzadores. 1911. Josep Maria Sagarra Plana. AFB
[4] Concurs de polveritzadors per la vinya. 1912. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[5] Exposició de crisantems organitzada pel Foment d'Horticultura a l'Institut Català de Sant Isidre. 1934. Carlos Pérez de Rozas. AFB.