¿Cuál es el sitio web?

Arxiu Municipal de Barcelona

Inicio
España
Barcelona, Cataluña/Catalunya
Arxiu Municipal de Barcelona

Cómo llegar Página web

L’Arxiu Municipal de Barcelona et convida a descobrir la memòria de la ciutat a través dels seus documents i a compartir les teves idees i coneixements.

Què és l’Arxiu Municipal de Barcelona? Una xarxa de centres que garanteixen la conservació i l’accés de la ciutadania al patrimoni documental de la ciutat:
- L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- L’Arxiu Contemporani de Barcelona
- L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- Els Arxius Municipals de Districte
- Els Arxius Centrals

Una sèrie d’òrgans, serveis i centres que formen el Sistema Municipal d’Arxius i que asseguren el compliment de les exigències legals en matèria de gestió documental, tractament arxivístic, custòdia, confidencialitat i comunicació dels documents

Un conjunt de documents – textuals, fotogràfics, gràfics, audiovisuals, sonors i electrònics- produïts pels òrgans de govern de la ciutat, des del segle XIII fins l’actualitat i, també, fons i col•leccions privades que complementen i redescobreixen aspectes concrets i quotidians de la ciutat. Un equip de professionals que treballa per fer que tot aquest patrimoni documental sigui transparent i accessible.

02/11/2026

🦍 Avui fa 60 anys de l’arribada al zoològic de Barcelona del popularment conegut com a Floquet de Neu, després d’haver estat capturat a la selva de Nko, actual Guinea Equatorial.

🪙 L’havia comprat el primatòleg Jordi Sabater Pi, conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona, per 20.000 pessetes.

El nom original del goril·la albí en la llengua pamue dels membres de la ètnia fang era Nfumu Ngui ('goril·la blanc'). La cria de goril·la havia estat capturada per un agricultor indígena en una batuda durant la qual van matar els seus pares. El captor es va quedar amb el petit goril·la blanc per intentar vendre'l al mercat.

Després de la seva arribada a Barcelona, l'alcalde de l’èpòca, José María de Porcioles, el va rebre en una audiència oficial al Saló de Cent de l'Ajuntament el 19 de març de 1967.

📍 El Floquet de Neu va ser traslladat al Zoo de Barcelona, on hi va viure gairebé 37 anys. El fet de ser l'únic goril·la albí conegut del món va fer que ràpidament es convertís en un animal emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Malauradament, però, aquesta peculiaritat genètica va fer que visqués molts anys aïllat en captivitat per ser exhibit, lluny del seu territori natural.

[1-2] Floquet de Neu al Zoo. 1979. Colita. AFB.
[3] Visita a l’Alcalde del Floquet de Neu. 1967. AMCB.

01/11/2026

🪦 Sabíeu que Sants enterra els seus difunts al municipi veí?

Des de 1880, el cementiri de Sants es troba al municipi de L'Hospitalet, substituint l'antic cementiri al costat de l'església de Santa Maria de Sants.

A l'edat mitjana era molt habitual que els cementiris cresquessin ben a prop de les esglésies, però això portava una problemàtica higiènica. A finals del segle XVIII, a Espanya es van prohibir els enterraments a nuclis urbans, per tal de preservar la salut pública. Per aquest motiu, el cementiri de Sants es va traslladar al costat de la parròquia de Santa Maria de Sants, que en aquell moment era als afores del municipi. ⛪💐

A partir del 1840, el llavors municipi independent de Sants va deixar de ser un nucli rural per donar pas a la industrialització, i la petita necròpoli va passar a ser insuficient. De fet, hi ha constància de queixes del veïnat de l'època per la pudor dels cadàvers en descomposició.

Davant la falta d'espais adequats dins el municipi, finalment es va edificar el nou cementiri als terrenys coneguts com 'La Coveta' al terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat. L'espai on hi havia l'antic cementiri va ser ocupat per les Cotxeres del tramvia, actual Centre Cívic Cotxeres de Sants. 🚃

[1] Façana principal i cementiri de l'església de Santa Maria de Sants. 1855. AMDS.
[2] Façana posterior i antic cementiri de l'església de Santa Maria de Sants. 1855. Unió excursionista de Catalunya. AMDS.
[3] Nínxols del cementiri parroquial de Santa Maria de Sants. 1855. Unió excursionista de Catalunya. AMDS.
[4] Església vella, cementiri i rectoria de Sants. 1910-30. AMDS.
[5] Porters del cementiri parroquial de Sants. 1897. AMDS.

29/10/2026

Rebuig, dol i condemna per l'assassinat ahir, 28 d’octubre, d'una veïna de Nou Barris, víctima de la violència masclista.

Concentració avui, dijous 29 d’octubre, a les 13.00 hores, a pl. Sant Jaume.
No en volem ni una menys!

https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2026/10/29/lajuntament-de-barcelona-condemna-el-feminicidi-duna-dona-de-38-anys-al-districte-de-nou-barris/

25/10/2026

El 25 d’octubre de 1926, tot just fa 100 anys, es van inaugurar els Magatzems Jorba 🛍️

Can Jorba, Galerías Preciados i El Corte Inglés són els grans noms que ha acollit aquest edifici emblemàtic a l'avinguda del Portal de l'Àngel. L'edifici, dissenyat per Arnald Clavet, segueix les corrents conceptuals i estilístiques dels grans magatzems europeus, com les Galeries Lafayette de París. L'edifici està inclòs dins el catàleg patrimonial.

Els Magatzems Jorba també van tenir un gran paper en la promoció de la cultura popular a la ciutat. L'any 1964, van recuperar la tradició dels concursos de castells amb el I Gran Trofeu Jorba-Preciados, d'on va sorgir la primera colla castellera estable de la ciutat: els Castellers de Barcelona.

🏢 Tot i que des de 2024 és un espai d'ús mixt, la façana encara recull l'emblema dels antics Magatzems Jorba: 'LABOR OMNIA VINCIT'.

[1] Vista de l'avinguda del Portal de l'Àngel des d'un punt elevat. 1927-31. Josep Badosa Montmany. AFB.
[2] Festes de la Mercè 1963. Concurs internacional de colles sardanistes. 1963. Josep Postius Saura. AFB.
[3] Castellers al Portal de l'Àngel. 1964. Josep Postius Saura. AFB.
[4] Il·luminació nadalenca pels carrers de Barcelona. 1980-99. Eduard Olivella Falp. AFB.
[5] Secció de la façana del carrer Santa Anna. AMCB.

24/10/2026

📚 Avui, Dia Mundial de les Biblioteques, homenatgem la primera biblioteca per a dones d'Europa, inaugurada el 28 de març de 1909 a Barcelona.

Un grup de dones van crear la Biblioteca Popular de la Dona amb la voluntat de crear un espai que contribuís a millorar el nivell cultural de les dones i, especialment, el de les dones que treballaven fora de casa. La seva primera seu va ser dins de la parròquia de Santa Anna.

Un any després, veient la gran acollida que havia tingut aquesta institució creada, gestionada i dirigida per dones, es creà l'Institut de Cultura. El centre va començar oferint conferències i classes sobre feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física. Més endavant, van ampliar els serveis amb una borsa de treball i publicacions pròpies. ✍️

🏛️ L'Institut i la Biblioteca van passar per diferents locals, primer al carrer Elisabets i, finalment, a principi dels anys 1920, al número 7 del carrer Sant Pere més Baix, en un edifici del segle XVI-XVII que es va ampliar fins a arribar als 7.000 m construïts i que actualment coneixem com a Espai Francesca Bonnemaison.

[1] L'Institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona. Dones llegint a la biblioteca. 1911. Baguñá y Cornet. AFB.
[2] L'Institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona. Sala d'actes en dia de calc de patrons. 1911. Baguñá y Cornet. AFB.
[3-4] Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Classe de flors artificials. 1912. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[5] Aula de la Biblioteca Popular per a la Dona. 1910. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[6] Lliçó de cuina a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per la dona. 1916. Frederic Ballell Maymí. AFB.
[7] Les alumnes de l' Institut de la Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona visiten el Museu Martorell. 1913. Frederic Ballell Maymí. AFB.

20/10/2026

🔙 No fa tants anys, als carrers de Barcelona s'hi desenvolupaven tota mena d'oficis que avui dia són pràcticament inexistents.

Aquestes últimes setmanes, les castanyeres ja s'han instal·lat a places i cantonades, però fins fa poques dècades encara hi trobàvem enllustradors, venedors ambulants i altres oficis menys reconeixibles. 👞

🚃 Hi havia persones que es dedicaven a canviar manualment els carrils del tramvia o a fer sonar la campana de l'estació de Sants. I havíeu vist mai els artesans que fabricaven cordes de cotó als camps ja desapareguts de la Marina de Port?

[1] Parada de flors a la plaça de Salvador Anglada. 1963. Joan Jané. AMDS.
[2] Enllustrador a la plaça de Salvador Anglada. 1970. AMDS.
[3] Treballador de la companyia de tramvies per fer el canvi d'agulles. 1961. Joan Jané. AMDS.
[4] Cap de l'estació de viatgers de Sants. 1961. Joaquim Trepat. AMDS.
[5] Artesans trenant cordes a la Marina de Sants. 1963. Joan Campañà. AMDS.

17/10/2026

El 17 d'octubre de 1986, Barcelona va ser escollida com a seu pels Jocs Olímpics de 1992 🏅

Aquest era el cinquè intent de la ciutat per ser l'amfitriona del gran esdeveniment esportiu.

🏗️ La tria va suposar una gran transformació urbanística per la ciutat per poder acollir les competicions i rebre esportistes i públic. A més de la modernització del litoral i de barris, es va impulsar la construcció de diversos equipaments per a dur-hi a terme les competicions, com l'Estadi Lluís Companys.

[1-3] Obres de construcció de les infraestructures per als Jocs Olímpics a Montjuïc. 1987-88. Colita. AFB.
[4-5] Obres de remodelació de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. 1987. Colita. AFB.

15/10/2026

🚢 Avui fa 90 anys, el vaixell soviètic Ziryanin atracava al port de Barcelona, representant la primera ajuda humanitària des de l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

El vaixell duia més de 3.000 tones d'aliments per donar suport a la causa republicana i va ser rebut per una multitud. Tres mesos després de l'inici de la guerra, ja es començava a notar l'escassetat d'aliments a la rereguarda.

[1-6] Arribada del vaixell soviètic Ziryanin al port de Barcelona. 1936. Pérez de Rozas. AFB.

12/10/2026

📌 Avui, en el dia de la festa nacional d'Espanya, es commemora l'arribada de Colom a Amèrica. Aquesta efemèride genera controvèrsia entre alguns països i comunitats, que han donat la volta a la celebració convertint-la en el Dia de la Resistència Indígena.

Amb motiu d'aquesta commemoració, us proposem una lectura que posa sobre la taula alguns moments foscos de la nostra història.

📖 Ja podeu consultar el dossier 'Evidència arxivística sobre exhibicions de persones i exposició de restes humanes a la Barcelona contemporània (1888–1978)', elaborat a partir de l’activitat 'El racisme exposat: els zoos humans de Barcelona', coorganitzada amb l’Espai Avinyó () en el marc del passat Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial (21M).

👉 Aquest document, elaborat per l'equip de l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, recull una selecció de documents conservats als fons del Sistema Municipal d’Arxius de Barcelona vinculats a les exhibicions de persones i de restes humanes a la ciutat entre finals del segle XIX i inicis del XX.

[1, 4-6] Buffalo Bill Wild West Show a Barcelona. 1889. Francesc Sucarana. AFB.
[2] Cabanes filipines al Parc de la Ciutadella amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. 1888. Audouard Deglaire. AFB.
[3] Plànol de (cabanes) cases filipines construïdes al Parc de la Ciutadella per l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. AMCB.
[7] Opuscle il·lustrat 'Cours du Midi - Villages Noirs - Les Aschants'. AMCB.
[8] Conferència del professor Francesc Darder. 1914. Frederic Ballell Maymí. AFB.

Dirección

Barcelona

Página web

http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca

Notificaciones

Sea el primero en enterarse: le enviaremos un correo electrónico cuando Arxiu Municipal de Barcelona publique novedades y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin y puede darse de baja en cualquier momento.