Nodus Latens

Avui, 4 de Novembre, amb motiu de la seva onomàstica, en Carlos ens hauria convidat a fer uns vins a la salut de tots.

LA CHARLIE BARBACUE

La part més festiva de la jornada ha tingut molts protagonistes que han fet possible gaudir d’una trobada memorable, però, per sobre de tots, es just reconèixer la insuperable gestió de Luis G. que atent a tots el detalls ha donat una lliçó de com s’ha d’organitzar un esdeveniment amb dedicació, responsabilitat i assolint la perfecció.

També, certament hi ha hagut molts altres que han aportat molt per a l’èxit de la diada. L’Òscar i la Carlota oferint la terrassa del seu restaurant “La Pedra Blanca” (Hípica de Prats-Sansor) i, a més, tot quant pogués fer falta, la Clara amb unes truites i quiches de 10, Mari Carme amb amanides festives i originals, en Salva amb unes coques delicioses i assortides,, Javier exhibint les seves habilitats de reconegut mestre del foc, Santi donant el seu toc i saviesa professional a la preparació i cocció de les carns. Carolina ha col·laborant en totes les tasques d’organització (espais, participants, comunicacions, etc.).

La resta de participants també hem complert com els millors. Ens hem constituït en agraïts receptors i destinataris dels esforços dels actors principals justificant així la seva generositat.

En Carlos en tot moment ha estat present a la seva costellada i, des d’allà on sigui, ha anat jugant amb els núvols distribuint-los de manera tal que no interferissin negativament en la simpàtica trobada.

LA DEDICATÒRIA
Aquesta vegada ens hem recolçat amb un gran poeta, el premi Nobel Pablo Neruda que amb el seu poema “Pido silencio” ens parla de transicions, de nous camins, d’esperança i de continuïtat.

PIDO SILENCIO

AHORA me dejen tranquilo.
Ahora se acostumbren sin mí.

Yo voy a cerrar los ojos

Y sólo quiero cinco cosas,
cinco raíces preferidas.

Una es el amor sin fin.

Lo segundo es ver el otoño.
No puedo ser sin que las hojas
vuelen y vuelvan a la tierra.

Lo tercero es el grave invierno,
la lluvia que amé, la caricia
del fuego en el frío silvestre.

En cuarto lugar el verano
redondo como una sandía.

La quinta cosa son tus ojos,
Matilde mía, bienamada,
no quiero dormir sin tus ojos,
no quiero ser sin que me mires:
yo cambio la primavera
por que tú me sigas mirando.

Amigos, eso es cuanto quiero.
Es casi nada y casi todo.

Ahora si quieren se vayan.

He vivido tanto que un día
tendrán que olvidarme por fuerza,
borrándome de la pizarra:
mi corazón fue interminable.

Pero porque pido silencio
no crean que voy a morirme:
me pasa todo lo contrario:
sucede que voy a vivirme.

Sucede que soy y que sigo.

No será, pues, sino que adentro
de mí crecerán cereales,
primero los granos que rompen
la tierra para ver la luz,
pero la madre tierra es oscura:
y dentro de mí soy oscuro:
soy como un pozo en cuyas aguas
la noche deja sus estrellas
y sigue sola por el campo.

Se trata de que tanto he vivido
que quiero vivir otro tanto.

Nunca me sentí tan sonoro,
nunca he tenido tantos besos.

Ahora, como siempre, es temprano.
Vuela la luz con sus abejas.

Déjenme solo con el día.
Pido permiso para nacer.

HOMENATGE A L’ACER CAROLUM

L’Acer Carolum es un símbol viu, un homenatge a l’amistat personificat en l’amic y company Carlos P-B. Enguany fa sis anys (01/05/2013) que vàrem plantar l’arbre al prat d’en Salvador, indret que fou seu d’alguns dels variats projectes d’en Carlos. Aquell dia les cendres de l’amic van ser dipositades per les seves filles perquè, d’alguna manera, participessin materialment d’aquest memorial viu que és tot sentiment.

Nodus Latens de tant en tant es reuneix al seu entorn i, amb el ritual d’alimentar-lo amb vi, es recuperen de la memòria les innombrables ocasions de “fer uns vins” que per qualsevol motiu hem compartit.

Volem imaginar que el vi que aboquem sobre les arrels també deu ajudar a que les fulles de l’Acer Carolum, es presentin cada tardor d’un color roig, atractiu i ben formós, cridant l’atenció de tothom que el veu de la carretera estant, multiplicant-se així el record i l’homenatge.

CAMÍ DE LA CHARLIE BARBACUE

Arribat el dia de celebració de la Charlie Barbacue a l’entorn de l’ACER CAROLUM, els membres de Nodus Latens inicien l’expedició cap a Cerdanya a prudent hora del matí.
L’esmorzar a Cal Joan de La Rodonella (Cercs) es ja cita tradicional de la diada i els entrepans o torrades de truita francesa, preparats i servits per les amables cambreres del local, son rebuts amb entusiasme i consumits amb alegria. Això sí, Luis G. es manté fidel al seu entrepà combinat de bull negre i blanc.
Uns cafès i cap al túnel que ens espera el vell “Coronel” que ja ha complert 30 anys.

Dedicatoria al Acer Carolum nl. con motivo de la pròxima celebración de la Charlie Barbecue:

ACER CAROLUM

En otoño así habrás de lucir, hermoso,
cuando vistas tu frondosa copa,
asimilando cenizas y vino rojo,
con los recuerdos y afectos de tu tropa.

UN VINO CON CARLOS

¡Cuantos vinos hemos tomado con Carlos en Cerdanya! Son incontables, en decenas de locales, con centenares de personas y en mil y una circunstancias. Vinos de celebración por todos los motivos del mundo, vinos que acompañaban el fluir de las ilusiones y de todas las emociones, vinos relajantes tras un trabajo bien hecho, vinos para cimentar todo plan por quimérico que pudiera resultar, vinos que alumbraban confidencias y quizás también confesiones, vinos destinados a la seducción y al deleite en los remansos del amor, vinos para ahogar p***s y vinos para compartir aquellas alegrías de desarrollo en espiral, vinos que glorificaban la esforzada caza y también, cómo no, los añorados callos de La Roseta. Vinos ásperos y vinos finos. Tintos, algunos blancos de vez en cuando, y los frescos rosados de verano. Todos, todos esos vinos, fueron, son y será vinos de, por, para la AMISTAD.

En simbólica ronda junto al Acer Carolum (NL) que ahora te representa nos hemos vuelto a tomar un vino contigo, Carlos. En ése prado que es un mundo y en todos nosotros, tu presencia es indeleble.

CINC ANYS DESPRÈS

Cinc anys, un mes i dotze dies després de la seva plantació al prat d’en Salvador, l’Acer Carolum (NL), exemplar únic que arrela i creix a Cerdanya i viu en record i memòria de l’amic Carlos, ha reunit una part dels seus fidels.

L’Acer Carolum llueix magnífic. Ha assolit una alçada de sis metres amb un perfil piramidal de gran bellesa. A la tardor les fulles es tornen vermelloses, d’un grana intens en alguns casos, i son nota destacada en el paisatge ceretà que poc a poc atenua els seus colors preparant la seva immersió en la discreció de l’ hivern.

EXPOSICIÓ OBRA EMILI COLOM
El museu de Cerdanyola va acollir una exposició de l’obra de l’escultor Emili Colom que tenia el seu taller a Bellaterra junt a casa seva. Al mateix indret on Nodus Latens, de la ma del seu fill Emili, es va inaugurar dècades enrera un joiosa seqüència de cervesades.
A l’acte de cloenda, celebrat el passat 17 de maig amb una nodrida assistència de NL, l’actriu Ana Güell, també veïna de Bellaterra i amiga del mestre, va recitar amb art i sentiment una encertada selecció de poemes.

NO POR MUCHO MADRUGAR....
Las velas anuncian aniversarios por llegar. No importan que las cifras mientan lo importante es celebrarlo juntos aunque sea con un año de antelación.

DEVOTO PEREGRINAGE
Cumpliendo su compromiso con el planeta Doc ha rendido homenaje al país del inconmensurable Gabo (G. García Márquez)