Xarxa Sindicalistes d'Esquerra Verda

stenibilitat, l'equilibri territorial i la cohesió social han de ser indissociables
- Un model productiu ambientalment sostenible accepta els límits del planeta alhora de proveir bens i serveis. Suposa concebre tot el procés d'elaboració, distribució i consum com un cicle que incorpora la reutilització i recuperació dels materials. Minimitzar els impactes i reduir les necessitats energètiques tot cobrint-les amb fonts renovables. Orientar l'economia a cobrir necessitats d'ús en lloc de generar necessitats de possessió. L'esgotament de recursos i els danys ambientals de l'actual model de desenvolupament fan que el canvi sigui inevitable, però cal que sigui socialment just per fer-ho desitjable. Economia verda és un terme que vol descriure totes les activitats econòmiques que respecten el medi ambient. Per tant al mateix temps que generem nova "ocupació verda" en noves activitats i sectors podem i hem d'enverdir el teixit productiu actual. Pels treballadors i les treballadores els llocs de treball cal que siguin dignes i de qualitat o no poden ser mereixedors d'aquesta qualificació positiva. Aquest procés ha de ser gradual i ha de tenir objectius ambiciosos a llarg termini i estables. Les societats que abans actuïn d'acord amb aquesta visió s'aprofitaran millor de les oportunitats. Calen polítiques públiques que dirigeixin i acompanyin aquest canvi: normatives i fiscals, de suport a les noves activitats i als canvis en les activitats tradicionals. Mesures de recerca i desenvolupament, promoció de les noves habilitats i continguts formatius necessaris. Juntament amb polítiques de benestar i cohesió social. Aquest procés en que els beneficis del canvi s'estenen a tota la població i a la gent treballadora és la condició per garantir el consens social. El moviment sindical mundial ha batejat aquest procés com a "Transició justa". Una transició que ha de tenir una agenda global, però també una pròpia en cada país. Volem un model de desenvolupament sostenible que no valori només els grans agregats macroeconòmics sinó que estigui al servei de les persones i compromès amb el seu benestar i felicitat. A tal efecte, cal incloure nous indicadors socials i mediambientals. Una mesura també del seu èxit ha de ser el nombre de llocs de treball de qualitat que creï i no el percentatge de creixement del PIB.

- S'han de crear unes condicions d'estabilitat macroeconòmica, en què es contemplin també objectius respecte al volum de crèdit i la proporció d'aquest destinat a la inversió productiva, al consum privat, immobiliari, etc. Cal la creació d'una banca pública per donar suport a l'economia real, en particular a les Pimes.

- És necessari afavorir l'economia social, cooperatives i societats anònimes laborals, que és un sector arrelat i compromès amb el territori. La tradició cooperativa de Catalunya pot ser avui un mecanisme especialment adaptat a models innovadors i la nova economia de la societat del coneixement.

- La crisi ha de ser una oportunitat per a canviar els hàbits de consum. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible fent un ús apropiat dels recursos, particularment de l'aigua, els aliments i l'energia. Cal remarcar que la disminució en els nivells de consum no pressuposa una baixada en la qualitat de vida.

- S'ha d'apostar per una mobilitat sostenible de persones i mercaderies, per la qual cosa la prioritat ha de ser el transport públic i molt especialment el ferrocarril. Per assolir-ho cal revertir l' urbanisme dispers i que segrega activitats. Fomentar la intermodalitat entre diferents models de transport i equilibrar el pes del ferrocarril i la carretera. Cal invertir més en els desplaçaments de proximitat, els quotidians i de la majoria.