Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

🌍 Barcelona ha estat nomenada Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO-UIA.
Aquest reconeixement posa en valor la seva diversitat urbana i convida a repensar la ciutat des de múltiples mirades.

Des de la Cartoteca de l’ICGC presentem una selecció de plànols de ciutats catalanes, espanyoles i americanes que, com Barcelona, van viure grans transformacions a principis del segle XX.

Durant aquest període, la industrialització, el creixement demogràfic i l’aparició de noves tecnologies van transformar profundament la manera d’entendre i projectar l’espai urbà. Els plànols es van convertir en eines fonamentals per imaginar nous models més ordenats, eficients i habitables.

Els eixamples, amb els seus traçats regulars i carrers amplis, en són un exemple clar. Barcelona és un cas paradigmàtic, però aquest model es repeteix en moltes altres ciutats d’Europa i Amèrica.

👉 Compartim una primera selecció de plànols que pots consultar a la Cartoteca a través dels següents enllaços:

🔸 Terrassa (1934)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/3934/rec/1

🔸 Mataró (1878)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/2200/rec/8

🔸 Bilbao (1876)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/espanya/id/1242/rec/21

🔸 Rosario (1890)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/america/id/804/rec/30

🔸 Barcelona (1855)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1803/rec/1

🔸 Valladolid (1911)
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/fonscec/id/1230/rec/10

𝗗𝗶𝗮 𝗠𝘂𝗻𝗱𝗶𝗮𝗹 𝗱𝗲𝗹 𝗠𝗲𝗱𝗶 𝗔𝗺𝗯𝗶𝗲𝗻𝘁
A l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), celebrem aquest dia recordant que la geoinformació és una eina estratègica per entendre, protegir i gestionar de manera sostenible el nostre territori.

Com hi contribuïm a l'ICGC?
🛰️ Observació de la Terra: mitjançant l'Estratègia Catalunya Espai 2030 i les imatges del satèl·lit Menut, monitorem el territori i els canvis en l'ús del sòl amb alta precisió.
🌊 Protecció del Litoral: analitzem la dinàmica de la nostra costa a través del Servei d'Informació de la Dinàmica Litoral, davant els reptes del canvi climàtic.
🔥 Transició energètica: impulsem la geotèrmia com a energia neta i renovable, per reforçar la descarbonització.
🌱 Coneixement del medi: Elaborem mapes de vegetació, de cobertes del sòl i perfils de sòls que permeten una planificació territorial més resilient.
⚠️ Gestió de riscos: vigilem els riscos geològics, com allaus i terratrèmols, per garantir la seguretat de les persones i el medi.

Les dades geològiques i cartogràfiques no són només mapes; són la base per prendre decisions informades que protegeixin el nostre planeta.

🔗 Descobreix totes les nostres eines i dades: www.icgc.cat

El Visor Litoral de l’ICGC integra diferents fonts d’informació geoespacial per analitzar la morfologia de la zona costanera de Catalunya. En una sola eina és possible consultar i comparar:

📍 Línia de costa en diferents dates
📷 Ortofotografies de la franja litoral d’alta resolució
🌊 Batimetria i relleu submarí fins a uns 50 m de profunditat

El visor permet comparar l’evolució temporal del litoral, identificar canvis en la línia de costa i analitzar la relació entre la morfologia emergida i la submergida.

La informació disponible és fruit del treball conjunt entre l’ICGC, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, en el marc del Servei d’Informació del Litoral (SIDL) i del Mapa d’Hàbitats Marins de Catalunya.

A més del visor web, les dades es publiquen com a serveis WMS, facilitant la seva integració en aplicacions SIG i altres visors cartogràfics.

👉 Accedeix al visor: https://www.icgc.cat/ca/Ambits-tematics/Ambit-litoral/Aplicacions-i-visors/Litoral

Ahir us avançàvem la posada en marxa de la nostra nova estació sísmica a la Granja d'Escarp (Segrià). Avui us expliquem com ho hem fet.

Des de l'ICGC, hem instal·lat una nova estació que cobreix un buit estratègic en la vigilància del territori i millora la precisió en les localitzacions dels terratrèmols, ja que sense aquesta estació, vibracions febles en aquesta zona podien passar desapercebudes.

En aquest vídeo, t'expliquem com ha estat el procés d'instal·lació i com funciona: des de la selecció de l'emplaçament amb roca dura fins al sismòmetre enterrat a tres metres de fondària que enregistra el moviment vibratori del terreny i envia les dades per satèl·lit a l'ICGC en temps real.

Quan es detecta un terratrèmol perceptible, s'activa automàticament l'enviament d'un comunicat sísmic d'alerta a Protecció Civil en el marc del Pla SISMICAT. L'estació és completament autònoma gràcies a l'energia solar, de manera que funciona fins i tot si hi ha una interrupció de la xarxa elèctrica o de comunicacions terrestres.

La Xarxa Sísmica de Catalunya compta amb més de 50 estacions i, des del 2020, les seves dades s'integren en el node europeu EIDA per compartir registres a escala internacional.

🌊 Saps com mesurem com puja el nivell del mar amb molta precisió?

Un mareògraf registra de forma contínua el nivell del mar al llarg del temps. Instal·lat a la costa, ens ajuda a entendre les marees, els temporals… i sobretot, els efectes del canvi climàtic.

📍 A l’Estartit, aquest dispositiu recull dades des de 1990. Gràcies a aquesta sèrie tan llarga, podem observar com evoluciona el nivell del mar i anticipar possibles impactes a la costa.

Però no només es tracta de mesurar: cal assegurar que les dades siguin fiables. Per això, es connecta el mareògraf amb punts geodèsics estables, per garantir que els canvis observats siguin del mar i no del terreny.