01/10/2026
1 d’octubre: nou anys d’una gran victòria popular
L’1 d’octubre va ser una victòria de l’organització popular. Milers de persones van defensar col·legis i espais de votació i van fer possible un referèndum que l’Estat espanyol havia intentat impedir per tots els mitjans. Va ser un exercici massiu d’autoorganització, mobilització i desobediència que va transformar la política catalana.
El referèndum va ser el resultat d’un procés d’acumulació de forces. Va créixer a través del conflicte, de la mobilització, de l’organització popular i una impugnació del règim autonòmic
La CUP i l’Esquerra Independentista hi vam tenir un paper central a l’hora de posar sobre la taula la independència com una ruptura política i social i d’empènyer els límits del que era possible, i van permetre obrir un escenari que pocs anys abans no formava part de l’horitzó polític dominant.
Es va demostrar que la qüestió nacional i les lluites socials no són camins separats. Així, la reconstrucció d’un moviment independentista popular passa, precisament, per tornar a vincular projecte nacional i lluites populars, i per construir un projecte capaç d’interpel·lar àmplies majories socials.
Per això, nou anys després, l’1 d’octubre deixa una evidència irrefutable: els grans canvis no arriben només a través de les institucions, sinó quan existeix capacitat d’organització, mobilització i confrontació sostinguda.
L’1 d’octubre va obrir un camí que després no es va poder culminar. Però del seu llegat, tant dels seus encerts com de les seves flaqueses, en podem extreure coordenades que avui poden guiar la tasca imprescindible de reconstruir un independentisme popular guanyador.
