01/10/2026
Hi ha dies que passen, i hi ha dies que ens canvien per sempre. L’1 d’octubre de 2017 és un d’aquells dies que no s’obliden, perquè el vam viure, el vam defensar i el vam sentir com a poble.
Aquell dia vam sortir al carrer amb una convicció: que teníem dret a decidir el nostre futur. Vam defensar urnes, escoles i una voluntat que no es podia silenciar. I, davant de la por, vam respondre amb determinació, solidaritat i dignitat.
Ens venen al cap les escoles plenes de gent, les urnes, les mirades, els nervis, les abraçades i aquella sensació que, malgrat tot, estàvem fent història.
Tenim presents les persones que van passar la nit als col·legis per protegir-los, la gent gran, les famílies, els joves i totes aquelles persones que van sortir al carrer per defensar el dret a decidir. I també tenim presents les imatges de la violència, les porres i les persones que van ser colpejades mentre intentaven votar.
Aquell dia va deixar clar que la voluntat de votar no es podia aturar fàcilment. Va demostrar que, quan un poble s’uneix i defensa allò en què creu, és capaç de plantar cara a qualsevol adversitat.
Encara avui sentim orgull d’haver format part d’aquell moment històric. I encara avui continuem defensant una Catalunya lliure, una Catalunya que pugui decidir democràticament el seu futur i construir la seva pròpia república.
No volem que l’oblit guanyi. No volem que el temps esborri les urnes, les escoles, les abraçades, la resistència ni les persones que aquell dia van posar el cos per defensar el dret a votar.
Perquè l’1-O no s’esborra.
No s’apaga.
No es negocia amb la memòria.
I no renunciem al que aquell dia vam defensar.
Continuarem alçant la veu, mantenint viva la memòria i defensant el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
Perquè un poble que recorda és un poble que resisteix.
I un poble que resisteix no renuncia.
1-O, ni oblit ni perdó.
