Vila i Honor de Corbera, 46612, Corbera (2026)

14/10/2026

MI DIARIO DE GUERRA
Salvador Cebolla Marrades, net de l’autor i la seua família van presentar el llibre escrit pel seu avi Salvador Marrades Costa. En paraules del mateix autor es tractava d’un “Diario de guerra de S. M. C. Relativo a la que sufrió España desde el 18 de Julio de 1936 hasta su terminación en 1º de Abril de 1939, último parte que se dió”.
El seu net en la presentació que fa del llibre ens diu que més enllà dels relats polítics o ideològics, la guerra civil, fou per a moltes famílies una experiència profundament humana, feta d’absències, silencis, sofriments i petites experiències quotidianes. Salvador Cebolla ens diu que les pàgines que el diari del seu avi va escriure el portaren a reflexionar sobre una forma distinta d’apropar-se al conflicte i com diu ell, no des de la lògica de vencedors ni vençuts, ni des de les interpretacions partidistes que encara hui en dia continuen enfrontant-se, sinó des de l’experiència compartida del sofriment.
Salvador Cebolla ens parla d’una “tercera via” que és aquella de quins, sense deixar de sofrir les conseqüències de la guerra, intentaren conservar la humanitat, la fe i el desig de reconciliació.
Llegir aquest diari de l’autor i protagonista dels fets Salvador Marrades Costa, veritablement enganxa. Cridat a files pel bàndol republicà, va deixar la seua família, dona i filla molt menuda i anar a la guerra on va ser traslladat a Madrid. En el diari Salvador ens conta quatre escenaris fonamentals que van marcar profundament la seua vida. Per una banda, les posicions de la Serra del Guadarrama, la Línia XYZ en la defensa de València, l’Hospital de Sang d’Elx i l’Hospital de Convalescents de Vila joiosa.
Un dels moments més tràgics i dolorosos fou quan va ser ferit en la Peña del Diablo entre Canales i Bejís. L’atac d’un projectil d’artilleria per part dels nacionals el va deixat greument ferit.
Després de la seua estança en els hospitals d’Elx i Vila joiosa, Salvador torna a Corbera en març de 1939 i al cap de poc temps acabaria la guerra.
El diari és un monument històric i una memòria viva del nostre poble, que els familiars de Salvador, han volgut donar a conéixer a tots els conciutadans. En paraules de Salvador Cebolla Marrades, el net de l’autor, tant de bo que estes pàgines ajuden a comprendre millor la nostra història i, sobretot, a descobrir l’immens valor de la memòria de la pau i de l’esperança.
M. G. Sahuquillo
FOTOGRAFIES: Aure Jimémenez Cebolla

10/10/2026

9 OCTUBRE DIA DELS VALENCIANS
En la celebració del 750 aniversari de la mort del monarca conqueridor i fundador de l’antic Regne de València, hem volgut recordar les seues paraules en el seu testament. La ciutat de València i tot el territori que comprenia aquest antic regne, han celebrat un any més aquesta efemèride i en especial aquest any que recorda la mort del rei en juliol de 1276, per la qual cosa hem cregut oportú recordar les seues paraules amb un fragment del seu testament.
AMAR I PROTEGIR TOTES LES PERSONES I EL POBLE; FER REGNAR LA JUSTÍCIA I VETLAR PERQUÈ ELS GRANS NO OPRIMESQUEN ELS MENUTS.
Igualment, volem, manem i supliquem als molt cars dits fills nostres, que estimen i defensen els ordes i les esglésies, i que vetllen per ells perquè ni per ells mateixos ni per altres no siguen oprimits ni maltractats injustament. I també que estimen, honoren, defensen i guarden, com d’això són tinguts, els seus rics-homes i cavallers mentre aquests els servisquen bé, com deuen fer. Igualment, fent-los honor, volem que els tracten justament, de manera que els grans no facen cap injustícia als menuts. Així mateix, els preguem i manem que amen les seues ciutats i que les protegisquen i defensen, i els diem això també sobre els altres pobles menors de la terra, ja que els reis són molt honorats i ajudats per les seues ciutats i pobles. I allò que en reben, que els siga donat de grat per ells i de tal manera que puguen tolerar-ho, puix el govern pervers destrueix i és la ruïna dels regnes. I, de més a més, si estimen el seu poble, Déu els estimarà més encara, i ells mateixos faran millor els seus fets.
FRAGMENT DEL TESTAMENT DEL REI JAUME I (20 de juliol de 1276).
Fotografies dels actes del dia del 9 d’Octubre a la ciutat de València que rememora i recorda la conquesta de la ciutat. Baixada de la Reial Senyera, processó cívica, entrada a la catedral per al Tedèum, homenatge davant l’estàtua del conqueridor i tornada a l’Ajuntament i a la vesprada, entrada de moros i cristians pel centre de la ciutat.
Per tot arreu del nostre territori, ciutat i pobles grans i menuts han celebrat actes amb motiu del dia dels valencians i el poble de Corbera ha estat un d’ells. Al Teatre-Cinema de Corbera que porta el nom del pintor local Ricardo Cebolla s’ha fet l’acte que recorda el naixement del nostre poble i s’ha recordat la figura del monarca conqueridor en el 750 aniversari de la seua mort. En aquest acte institucional el ponent convidat ha estat En Francesc Espanya Vives, mestre, historiador i rector el qual ha fet un discurs en un dia tan especial per a tots com el dia dels valencians. La música i els balls populars no han faltat en l’acte, així com els parlaments de les autoritats com l’alcaldessa Mentxu Balaguer.
Recordar la història és recordar qui som i el que som, d’on venim i on anem.

M. G. Sahuquillo

27/09/2026

FESTA DE SANT MIQUEL DE CORBERA
Corbera ha celebrat aquest dissabte la festa de l’antic patró de la Vila i Honor de Corbera, Sant Miquel. La imatge complia enguany trenta anys de la seua benedicció.
El divendres 25 va tindre lloc la inauguració i benedicció del dosser i aquest dissabte dia 26 va tindre lloc la festa amb uns balls populars, el trasllat de la imatge a l’església i la Santa Missa. En acabar, de nou van tindre lloc nous balls populars i la disparada de focs d’artifici, commemorant així un any més i celebrant la festivitat de l’antic patró de la Senyoria de Corbera.
La festa de Sant Miquel va regalar a la parròquia de Corbera d’un facsímil d’un document del segle XVIII, sobre un rosari i cobles dedicats a la Mare de déu del Castell de Corbera que s’havien perdut i que ara s’han recuperat per a la parròquia del poble, així com un quadre de l’ermita de Sant Miquel.
Per molts anys
Visca Sant Miquel

23/09/2026

FESTA DE SANT MIQUEL 2026
(30 Aniversari de la benedicció de la imatge)

DIVENDRES 25

20.45 hores, inauguració del dosser en plaça de la Conquesta

DISSABTE 26

11.00 hores, visita al dosser de la falla Vila i Honor de Corbera
19.45 hores, balls populars i trasllat de la imatge de Sant Miquel a l’església
20.00 hores, Santa Missa en honor a Sant Miquel
21.00 hores, acabada la missa tindran lloc uns focs d’artifici en la plaça Major i a continuació trasllat de la imatge del sant a la plaça de la Conquesta al seu dosser.

08/09/2026

MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA
Aquesta imatge es troba en l’església parroquial dels Sants Vicents de Corbera. Es tracta d’una talla classificada com una figura des del punt de vista d’objecte i document d’autor anònim, però pel seu estil podria tractar-se de la possible escola d’Aloy de Mombray.
Se la coneix com a Verge amb Nen i popularment com a Verge o Mare de Déu del Castell, tot i que alguns autors pensen que el seu nom original seria el de Mare de Déu del les Angoixes o Verge de les Virtuts.
El material o suport en el qual està feta es la fusta de conífera i pel que fa a la tècnica va estar realitzada amb fusta tallada i policromada. Les seues dimensions són 1.16/63.
Es tracta d’una imatge de peu de la Verge Maria amb el seu nen característica de l’estil gòtic amb una lleugera torsió del cos, “contraposto o hachement”. Maria subjecta al menut amb el seu braç esquerre, mentre que en la mà dreta té una flor.
El Jesuset està en rigorós perfil. Amb la mà dreta el menut intenta apartar el mantell de la cara de la mare. Subjecta el xiquet en la mà dreta un pardalet.
Del rostre de Maria observem una tipologia de cara ovalada amb el front llis, galtes plenes, insinuació del mentó i ulls ametllats, celles fines i boca menuda.
Per contra, el nen té les faccions de la cara més arrodonides amb front i ulls grans i el nas el té més rodonet.
La Verge porta una túnica de coll rodó que li arriba fins als peus. Les mànegues d’aquesta camisa o túnica són estretes. Destaca el mantell que va per damunt del cap de Maria. Aquesta peça queda creuada per davant de la falda. Una de les vores és sostinguda per la Mare de Déu en el seu braç dret.
Els plecs i contraplecs del vestit de la Verge pertanyen a un estil corresponent a un període cronològic que coincideix amb el moment en el qual ha estat datada la figura.
Centrant-nos ara en la datació caldria dir que es tracta d’una obra realitzada a finals del segle XIV, sobretot del segle XV i per la túnica folgada amb els plecs i contraplecs en la part inferior del vestit, caldria una datació entre finals del segle XV i els primers anys del XVI.
Si fem un poc d’història de la figura els primers documents que parlen d’aquesta imatge de Maria i el seu fill, són del segle XVI on asseguren que a dalt del castell en una capella, hi ha una imatge intitulada del Castell que és antiga i miraculosa.
La Verge va estar a la capella del castell fins al segle XVII. Unes obres que s’havien de fer al castell i que mai es van dur a terme, obligaren al trasllat de la imatge a l’església de Corbera. D’aquest lloc va passar a Polinyà, per la qual cosa alguns historiadors d’art l’anomenen com a Verge del Castell de Polinyà.
El ben cert és que al segle XVIII la Mare de Déu ja estava novament a la parròquia de Corbera i allí va estar fins a l’actualitat si exceptuem els anys de la guerra civil que va estar amagada a la Universitat Literària de València.
La Verge va ser declarada patrona canònica de Corbera en 1956. En 1971 fou coronada canònicament i en 1973 va participar en una exposició a Madrid que portava per títol “El siglo XV valenciano”.
BIBLIOGRAFIA: Gómez Sahuquillo, M.: Imatgeria Mariana en la Ribera del Xúquer. Santa Maria del Castell de Corbera, rostre i elegància gòtica. Sericor, Corbera, 2020.
OBSERVACIONS: Restaurada en 1995 i també en 2015. Les característiques de la figura, obra cabdal del gòtic valencià i una de les poques mostres d’aquest segle d’or per a la cultura i les arts, queden ressentides pel pas del temps. Tot i la delicadesa en tractar la imatge, s’ha de tindre cura i precaució en les seues eixides a l’exterior. La climatologia i els canvis de temperatura, poden fer perillar la integritat de la figura. La manipulació de la imatge ha de ser conscienciosa a la vegada que delicada i acurada. Per tant, cal prendre consciència sobre la conservació de la imatge.
La Mare de Déu del Castell de Corbera és un patrimoni cultural no sols de Corbera sinó, de tots els valencians i és obligació nostra preservar-la també per a les futures generacions les quals puguen també gaudir d’ella i de la seua devoció.
Com cada 8 de setembre, la imatge de la Verge ha presidit la processó i ha eixit al carrer per a trobar-se amb el seu poble. La processó ha estat multitudinària i ha estat el colofó final de les festes dedicades a la Mare de Déu del Castell en aquest en el qual s’ha celebrat el 60 aniversari de l’altra imatge de la Verge, obra de Roman i Salvador que representa també a la Verge del Castell.
La Mare de Déu del Castell descansa novament ja en el seu cambril fins a l’any vinent en el seu cambril des d’on rep i escolta a tots els seus fidels devots que en oració li demanen favors i li donen les gràcies pels desitjos complits.
Només queda per dir i per cridar allò de:
Corberans tots a una veu, visca la mare de Déu!

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA DE ROMÀN I SALVADOR
Aquesta talla de la Mare de Déu representa a la Verge Maria i al seu fill el nen Jesús i està realitzada i tallada en fusta i policromada, tenint una altura de 112 cm. Imita a l’estil gòtic amb una lleugera torsió del cos “contraposto o hachement”. Maria subjecta al menut amb el seu braç esquerre, mentre que en la mà dreta té una flor.
El Jesuset està en rigorós perfil. Amb la mà dreta el menut intenta apartar el mantell de la cara de la mare. Subjecta el xiquet en la mà dreta un pardalet..
La Verge porta una túnica de coll redó que li arriba fins als peus. Les mànegues d’aquesta camisa o túnica són estretes. Destaca el mantell que va per damunt del cap de Maria. Aquesta peça queda creuada per davant de la falda. Una de les vores és sostinguda per la Mare de Déu en el seu braç dret.
Va ser tallada per a presidir les solemnitats exteriors i així evitar que l’antiga talla gòtica baixara del seu cambril, per ser una imatge molt antiga. Fou beneïda aquesta imatge el 7 de setembre de 1966, fa enguany 60 anys. Està custodiada al museu parroquial de l’església de Corbera. Presideix els actes de l’ofrena de flors que tenen lloc el dia 7 de setembre.
Els autors de la imatge van ser Roman i Salvador els quals acabaren l’obra en 1966. La figura representa a l’original Mare de Déu del Castell que es conserva en la parròquia de Corbera que data del segle XV i és igual en dimensions i pareguda en estil.
És aquesta també una excel•lent obra de gran qualitat artística digna de conservar i admirar, obrar d’un important taller de l’època de mitjans i segona meitat del segle XX.

M. G. Sahuquillo

RESPECTE A LES FOTOGRAFIES:
Emparant-nos en la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infantesa i l’adolescència enfront de la violència, totes les cares dels menors que apareixen en les fotografies han estat pixelades.

07/08/2026

LA FESTA DELS CRISTOS EN ELS POBLES DE L’ANTIGA SENYORIA DE LA VILA I HONOR
LA BARONIA DE CORBERA I LA BARONIA DE LLAURÍ.

El pobles de la Senyoria primer i posterior Vila i Honor de Corbera en el segle XV, a partir de 1418 formaren posteriorment dos baronies en separar-se Llaurí amb Benihomer i Beniboquer i més t**d Matada per a crear una nova baronia, la de Llaurí. A partir, d’aleshores, la història fins aquell moment comuna, caminarà per separat.
Les festes, les tradicions i els costums en tots aquells llocs s’han anat mantenint tot i que a pesar dels segles les dues baronies, la de Corbera per una banda i la de Llaurí per l’altra es van extingir a partir del segle XIX. Cada poble s’havia independitzat i cada lloc tenia el seu propi patró al qual li feien festa des de temps immemorial. Recordem les festes d’hivern i els patrons com sant Antoni a Fortaleny, sant Sebastià a Polinyà o els sants Vicents a Corbera i a Llaurí sant Blai que no és patró, però com si ho fora, ja que el patró és sant Llorens. A Benicull se li té devoció a la Beata Agnès a la qual li fan grans festes.
Des de molts segles, tots els pobles celebren festes i tenen gran devoció al sant Crist en les seues diferents advocacions. Solen coincidir amb les festivitats principals i amb els dies grans i patronals i si el Crist no és el patró, sí que és festa grossa o festa major carregada de molta devoció popular i arrelada de ben antic.
La documentació conservada en diferents arxius antics ens parla de les celebracions als diferents Cristos dels nostres pobles, també els gojos que s’han conservat i que es canten en el seu honor. Les imatges estan entronitzades en una capella especial o privilegiada en el temple parroquial, en la capella de la comunió o en una ermita dedicada al Crist com en el cas de Corbera.
Crist de la Sang de Polinyà, Crist dels Afligits de Riola i també de Benicull, Crist de la Fe de Llaurí, Crist del Consol de Fortaleny o Crist del Calvari de Corbera, són les diferents advocacions dels Crists dels nostres pobles que conserven encara vives les tradicions la fe i les arrels heretades dels nostres avantpassats que ens permeten seguir fent poble i ser el que som.
Recordem que si oblidem qui som i d’on venim, les nostres tradicions, la nostra cultura, deixarem de ser poble i si així ho fem, no serem res.
M. G. Sahuquillo.

FOTOS: Totes les fotografies han estat recollides de Facebook
Església del Sant Sopar de Polinyà
Festers de Fortaleny 2018
Festes de Riola i Benicull
Llauri, Juan Vicente Rodriguez Pons

05/08/2026

LA IMATGE DE SANTA MARIA LA MAJOR DE RIOLA (VALÈNCIA) DE FRANCISCO GUTIERREZ FRECHINA (1939)
Miquel Gómez Sahuquillo
(Arqueòleg)
L´artista Francisco Gutiérrez va tindre que viure els períodes convulsos de la Segona República primer i després la Guerra Civil. Havia nascut a la ciutat de Sueca el 1908. Als catorze anys ingressà a l´Escola de Belles Arts de Sant Carles de València on va obtenir excel•lents qualificacions i entre ells dos “Premis Roig” el 1927. Posteriorment es va traslladar a Madrid per ampliar els seus estudis el 1931 en l´Academia de San Fernando on guanyà un pensió d´una durada de quatre anys amb motiu del seu treball titulat “El triomf de la vida”. Per conèixer l´obra dels grans autors clàssics recorregué diversos països d´Europa i el Pròxim Orient. L´Estat espanyol li atorgà una nova pensió i va poder viatjar a Cuba, els Estats Units i Mèxic. Amés li fou concedida la Segona Medalla Nacional d´Escultura per l´obra “Estàtues de dona”, realitzada el 1934. Va morir el 1950 deixant obres a València i a pobles com Riola, Sueca o Favara a la Ribera Baixa i també a altres com per exemple a Aielo de Malferit, Potries o Vinalesa.
Entre la producció artística de caràcter religiós de Gutiérrez Frechina, compren aquesta els anys 1939 al 1945. A la parròquia de Riola hi ha dos imatges realitzades per Francisco Gutiérrez. Es tracta de la imatge de Santa Maria la Major i Sant Antoni de Padua. La Verge fou realitzada entre els mesos de maig, juny i juliol del 1939, acabada la guerra i fou beneïda eixe mateix any, el 5 del mes d´agost que es el dia en que es celebra la seua festa. Els lligams familiars que unien la família de l´artista amb Riola, tenia un germà de llet em aquesta població, foren el motiu pel qual se li encarregara a ell la realització de la nova imatge de Santa Maria la Major. La imatge de Sant Antoni fou un regal de la senyora Natividad Vilanova Martorell. Quan es va demanar autorització a l´Arquebisbat per realitzar l´esmentada imatge del sant portuguès, aquesta ja estava feta i entronitzada a l´església de Riola, cosa que no va agradar a les autoritats eclesiàstiques, que al mateix temps ja tenien constància de la seua existència i així la Junta Diocesana va desestimar per tant l´esbós presentat. Quatre anys després, la talla del sant seguia en la parròquia sense poder ser beneïda. El 1947 En Josep Rodrigo, el rector de la parròquia, intentà novament demanar el permís pertinent a les autoritats eclesiàstiques i legalitzar així el culte a Sant Antoni. L´artista suecà va adjuntar un nou esbós acompanyat d´un altre pressupost.
Gutiérrez Frechina respecte a l´art, considerava que en una obra el modelat era el valor primordial, ja que eixe es el moment d´inspiració de l´artista. El context històric de la Segona República serà el que ens ajudarà a entendre l´obra de Frechina, la seua escultura i el seu estil. L´escola iniciada anteriorment per Benlliure condicionarà en part la tradició escultòrica valenciana; també en temps de Frechina. L´art de Benlliure reflecteix l´estètica decimonònica vinculada o gravitant fins la pintura i es deté en el virtuosisme i amb els detalls. Els temes mitològics o clàssics son ara substituïts per temes costumistes o d´història nacional. Després apareixeran nous criteris estètics com la tradició figurativa marcada per Rodin o una total revolució que te com a capdavanter Cézanne. Al nostre país, molts artistes seguiran la tendència de la tradició figurativa on la forma es concep en profunditat i sorgeix d´un centre que va expandint-se de dins cap a l´exterior, cap a fora, amb naturalitat. Es en eixe moment quant apareixen dos escoles, una escola castellana amb un realisme auster i una altra mediterrània que s´endinsarà en un retorn al record
del mon clàssic amb un neohelenisme o un neoromanisme. Totes aquestes escoles influiran posteriorment amb els artistes del temps de Frechina, el qual formarà part de l´anomenada “Escola Valenciana” que giren entorn a l´Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Aquesta escola insisteix en les ensenyances de caire acadèmic. Son els artistes els que lliurement elegeixen el seu camí. Així, Frechina i els seus contemporanis artistes es preocupen i ressalten els valors del volum, la massa i l´espai. Per exemple, a la figura de Santa Maria la Major de Riola ho podem comprovar. Veiem també una notable naturalitat tant en la mare com el xiquet, acompanyat d´esència i dignitat que fuig de tòpics. Els detalls son formals evitant tot allò que puga ser efectista. La figura de la Verge s´aprecia senzilla i elegant. S´observa un ordre i un ritme en la talla al mateix temps que apreciem també com un ànsia d´intentar que l´obra realitzada siga perenne, que tinga intemporalitat i al mateix temps que es note una talla robusta i amb força. De tota manera, les noves tendències advanguartistes es deixen sentir també en el treball de les obres de Frechina, també de Pérez Contel o de Badia. No obstant, aquesta avantguarda no va entrar en força degut que a les terres valencianes la burgesia no recolzava eixes noves propostes que es venien plantejant.
Acabada la Gerra Civil i durant la postguerra després, el nou poder establert va frenar el desenvolupament de tota avantguarda artística, així com també intel•lectual a l´Espanya del moment. Tot allò que no quedava ajustat a una certa estaticitat en referència a formes i temes era censurat. La societat i la cultura del moment que es va imposar, negava el mirar enrere i el retenir a la memòria tots aquells successos que havien ocorregut i encara mes durant el període de la República. Així ocorria també en tot allò que haguera de veure amb les arts plàstiques. Hi va haver un abans i un després del conflicte bèl•lic. Acabada la guerra, es tingué que començar de nou. Al esclatar la guerra, l´avantguarda havia estat sentenciada a desaparèixer.
Davant d´eixe panorama, morts uns, exiliats altres, els artistes que quedaren no tenien cap altra eixida que dur a terme un únic art possible amb el qual pugueren sobreviure durant els durs anys de la postguerra. Així veiem que la pintura es del tipus acadèmic i tradicional on el mercat on era destinada tota eixa obra era molt escàs, ja que es tractava d´una burgesia catòlica i conservadora. Pel que fa a l´escultura, aquesta era commemorativa i decimonònica, destinada a exaltar els valors patris o bé d´escultura religiosa i academicista per decorar les esglésies que havien sofert greus desperfectes durant la Guerra Civil o les noves reconstruïdes i on les imatges havien desaparegut durant el període de confrontació armada.
La talla de Santa Maria la Major de Riola presenta les característiques descrites anteriorment, pel que fa a estar concebuda dintre d´eixe estil religiós academicista que fou el cànon imposat d´alguna manera per les autoritats eclesiàstiques només acabada la Guerra Civil i per suposat, d´una direcció estatal que fa que l´estil dels artistes s´allunye dels corrents internacionals. No obstant això, l´escultura valenciana d´eixa època i bon exemple es el de Santa Maria la Major de Riola, es caracteritza en part de posicions estètiques anteriors i solament hi ha tímids intents renovadors, sobre tot pel que fa al tractament esquemàtic de les figures.
La figura de Frechina presenta a Maria asseguda sobre un tro amb el seu xiquet Jesús que es sostingut per ella amb la ma esquerra, encara que el menut esta dret sobre les faldes de Maria i s´agafa del mantell que cobreix el cap i el cos de s´ha mare. Al mateix temps, el xiquet dobla un poc el cap com per apropar-se al rostre de la Verge. Aquesta sosté un dels atributs reials a la mà dreta com a símbol de Regina del cel i la terra. La verge manté la mirada cap a baix a la vegada que absent. Te un rostre seré i un aspecte juvenil, més adequat això a la puresa de la Mare de Déu. Acull amb la mà esquerra el menut cos del xiquet. Els plecs i contraplecs del seu vestit, sobre tot del mantell, ajuden a l´equilibri de la composició de la figura i al mateix temps, junt al tro on ella esta asseguda actuen com a base de la talla. El peu dret de Maria esta sobre un coixí, mentre que l´altre esta al terra i a la vegada tots dos estan descalços, d´igual manera que també estan descalços els del Jesuset. Els plecs del mantell de la Verge denotes pesadesa i insinuen que tot i ser mare celestial de Jesucrist ella esta pegada fortament a la Terra i fa ella mateixa de tro del seu fill redemptor.
Gutiérrez Frechina aconsegueix amb aquesta imatge de Santa Maria una talla excel•lent, grandiosa, no sols per les seues dimensions, sinó també per la manera de treballar la fusta, per la composició les faccions dels seus rostres i també reflecteix un dinamisme i una expressió de tendresa mútua entre mare i fill. L´obra de Frechina ben be mereix la seua admiració i contemplació no sols des del punt de vista religiós pel que es i representa, sinó per la qualitat i força expressiva de la pròpia talla.
FIXA TÈCNICA
TITOL: Santa
Maria la Major de Riola
AUTOR: Francisco Gutiérrez Frechina
CRONOLOGIA: 1939
ESTIL: Religiós Academicista
TÈCNICA: Talla
MATERIAL: Fusta
DIMESNIONS: Entre 1.80 m. aprox.
LOCALITZACIÓ ACTUAL: Església Parroquial de Santa Maria la Major de Riola (València)
- BLASCO CARRASCOSA Juan Àngel: La escultura valenciana del siglo XX, Vol. I-II, Valencia, Editorial Federico Domenech S.A. 2004.
- CARRASQUER ARTAL, J. Antoni: Personatges Històrics Suecans. Diccionari Biogràfic. Sueca, Edita Llibreria Sant Pere, S.L. i Ajuntament de Sueca, 2009.
- FERRICHULIÓ, A. de Sales, Rvdo: Escultores Suecanos. Beltran, Gutiérrez Frechina, Moret. Sueca, Edita: Andrés de Sales Ferri Chulió, 1990.
- FERRICHULIÓ, A. de Sales, Rvdo: La parroquia de Santa Maria la Mayor de Riola. Apuntes documentales. Riola, Parroquia de Santa Maria la Mayor, 1993.
- http://krisish.wordpress.com/.../francisco-gutierrez.../

29/07/2026

EL REI JAUME I I EL SEU FILL PERE EL GRAN AL CASTELL DE CORBERA
Amb motiu de la commemoració del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, fundador del Regne de València en 1276, la documentació de l’època ens parla de l’estança del monarca conqueridor en les terres dels dominis jurisdiccional del castell de Corbera en el moment en què la fortalesa passa a mans cristianes i posteriorment en convertir-se en residència temporal de l’infant i futur rei Pere, fill de Jaume I.
El 1248, el rei Jaume havia fet entrega a Raimon de Rocafull del castell de Corbera, tot i que la fortalesa seguiria pertanyent a la Corona. Aquest cavaller es convertia en el primer alcaid cristià de la fortalesa que fins a eixe moment havia estat musulmana: ...A Ramon de Rocafull cinc-cents, sous i el castell de Corbera de manera que el tinga de per vida, que els cinc-cents sous els reba de les rendes de Corbera, i que custodie el castell sense la despesa del Rei nostre. I mentre dure la guerra d’al-Azraq, no estarem obligats a tornar-li les despeses del dit castell. En el setge de Llutxent, 15 de març.” (Llibre del Repartiment, Vol. II, assentament nº 897).
El rei Jaume I fa entrega als primers pobladors cristians de terres, patis i cases en les diferents alqueries i territoris de la jurisdicció de la fortalesa de Corbera. D’això es beneficien entre altres Guillem Barri, Ramon Barrin Pere, forner de professió, d’unes cases en el lloc de l’Alcúdia (actual Benicull). Rep també terres i cases Saurina en aquest mateix lloc i terres a Sinyent. En Montcada li entreguen terres a Pere de Roqueta i a Pere de Sant Joan unes cases en el raval de Corbera. Bernat Sardina rep terres en el terme del castell. Altres pobladors reben també terres en altres alqueries del castell de Corbera com són Llaurí, Riola, Fortaleny, Beniatzir, Benilotxa, Beniomer, Lliber, Montçalvà, Matada o Nacla.
Al mateix temps, Jaume I funda la primera parròquia i principal dels dominis de la fortalesa de Corbera dedicada a Sant Miquel, la qual estaria situada en un turó situat al nord del castell, document fundacional novament signat dies abans de la mort del monarca el 12 de juliol de 1276. Per tant, aquest valuós document fa enguany 750 anys: ...damus et concedimus per (h)ereditatem prop(r)iam, francham et liberam, vobis fratri Bernardo et vestri, succesoribus in perpetumm ilud podium q(u)od es tante castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam, et domos in alquería ubi est (h)ereditas, et unum ortum quattuor fanecatarum contiguum domibus preditir, et duas, iovatas terre contiguas dicto podio.(A.C.A. Barcelona, Reg. Can. 22, fol. 50v.).
Qui va estar a la fortalesa cap al 1273 durant un temps, fou l’Infant Pere. Aquest a causa d’un problema amb Ferran Sanxis, tingué unes desavinences amb el seu pare. El rei Jaume I havia convocat unes corts a Alzira i es trobava en aquesta ciutat, mentre que el seu fill continuava al castell de Corbera acompanyat d’una trentena d’homes. Per tal de llimar les diferències entre pare i fill, els representants de les corts acordaren anar a Corbera per entrevistar-se amb l’Infant: “Responderunt omnes supradicti dicentes: Ecce Infans ibi juxta est, ut comuniter, ibimus nos apud Corberiam et reformabimus has displicencias et ad patrem flilium reducemus”. MARSILI, P.: Crònica, Liber gestorum domini regis Iacobi. f. 85. Arribats al castell, aquest no els va rebre en bona gana i es mostrà esquiu: Núm. 518: “E puis los dits rics home sanaren a l’infant a Corbera, llevat don Artal d’Alagó que no hi fo, e trovaren lo molt brau e molt esquiu de ço que li dixexen, si que es partiren los uns no bé dels altres, e tornaren a nós de Algezira…” JAUME I: Crònica i Llibre dels Feits. Després de parlar amb el rei tornaren novament a Corbera a fer entrar en raó al seu fill Pere. El conflicte entre pare i fill va estar a punt de desencadenar una guerra sent el nucli rebel el castell de Corbera on residia l’Infant. Finalment, la cosa es va aclarir i no es va haver de recórrer a les a***s on de segur el castell de Corbera haguera estat assetjat.
L’infant, després ja com a rei, i conegut com a Pere el Gran, ha estat bastant vinculat a Corbera. Aquest monarca és el fundador de la Vila Reial de Corbera entre 1280 i 1281 el 8 de desembre: “...mandamus vobis quatenus de illis campis sive locis contiguis coste et loco per nos assignato in circuitu castri nostri de Corbaria pro facienda villa, donetis et assignetis patua pro dominus faciendis loco nostri vicinis Corbarie, si locus predictus per vos assignatus pro facienda villa fuerit stabilitus prout vobis ad utilitatem nostram visum fuerit faciendum dum tamenratione ipsorum stabilimentorum (...) fiat preiuditium alicui. Nos enim quecumque stabilimenta de ipsis campis sive locis feceritis ut predicitur rata et firma habebimus. Data Supra.” (A.C.A.: Reg. Can. Nº 48, fol. 193 r.) Del 8 de diciembre de 1280.
Pere el Gran mamprén grans obres en el castell de Corbera. La seua intenció era que la vila cristiana recentment fundada quedara dins de la zona de l’albacar de la fortalesa.
Pare i fill seran els dos grans reis que van estar en aquest castell. L’un va incorporar la fortalesa i les seues terres al recentment creat Regne de València i l’altre va ser el fundador de la Vila Reial de Corbera o siga, l’artífex del naixement del nostre poble.
M. G. Sahuquillo

FOTOGRAFIES:
Castell de Corbera, dels autors
Castell de Corbera del autor
Ermita de Sant Miquel dels autors
Retrat de Jaume I de Jaume Mateu (Wiquipedia.org);
Retrat pintura de Pere el Gran: Museu del Prado, Madrid. Oli sobre llenç.

Vila i Honor de Corbera

14/10/2026

10/10/2026

27/09/2026

23/09/2026

08/09/2026

07/08/2026

05/08/2026

29/07/2026

Dirección

Teléfono

Página web

Notificaciones

Contactar Con La Organización

Atajos

Compartir

Categoría

Solicitud de retirada del anuncio