29/10/2026
(CAT/CAST) Potser no es tracta de decidir si les pantalles són bones o dolentes. Es tracta de recordar què necessita la infància per créixer.
Necessita temps sense presses.
Necessita joc lliure, moviment, natura i avorriment.
Necessita mans que toquin, peus que explorin i imaginació per inventar mons.
I, sobretot, necessita adults presents, disponibles i connectats.
Les pantalles formen part del nostre dia a dia i no es tracta de fer-les desaparèixer. Però sí de demanar-nos quin espai ocupen… i quin espai deixen a tot allò que no es pot substituir.
Perquè hi ha experiències que no s’aprenen mirant una pantalla. Es viuen. 🤎
I tu, què recordes de la teva infància que cap pantalla podria substituir?
*******************************************************
Quizás no se trata de decidir si las pantallas son buenas o malas. Se trata de recordar qué necesita la infancia para crecer.
Necesita tiempo sin prisas.
Necesita juego libre, movimiento, naturaleza y aburrimiento.
Necesita manos que toquen, pies que exploren e imaginación para inventar mundos.
Y sobre todo necesita adultos presentes, disponibles y conectados.
Las pantallas forman parte de nuestro día a día y no se trata de hacerlas desaparecer. Pero sí preguntarnos qué espacio ocupan… y qué espacio dejan a todo lo que no se puede sustituir.
Porque hay experiencias que no se aprenden mirando una pantalla. Se viven. 🤎
Y tú, ¿qué recuerdas de tu infancia que ninguna pantalla podría sustituir?